És per a mi un goig i un honor parlar del qui fou entranyable amic meu, Miquel Bosch i Jover
El 22 d’octubre de 1961, en l’homenatge que la nostra vila d’Artés li tributà, entre altres coses vaig dir: Miquel Bosch i Jover fou en tot moment un pedagog excel·lent, Continua llegint
No crec pas que es pugui oblidar una persona tan popular com és un mestre de minyons anomenat Miquel Bosch, i crec que vaig tenir la sort, com a veí, de poder conviure amb ell uns anys inoblidables tant per les anècdotes que es poden contar com pel seu bon caràcter. Continua llegint
{Mn. Sebastià Codina va llegir i comentar aquest text en l’homilia de la celebració eucarística celebrada el dia 3 de desembre del 2000 a l’església parroquial de Sant Fruitós, als Hostalets de Balenyà, amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Miquel Bosch i Jover.} Continua llegint
El vaig conèixer a Escrigas, la casa pairal del Sr. Josep Vilarmau Cabanes, al terme municipal de Merlès, de la parròquia de Santa Maria, del bisbat de Solsona. Devia ser vers l’any 1941 o 1942. Jo aleshores era seminarista a Solsona i, durant l’estiu, Continua llegint
Va venir al món dels vivents
l’any de gràcia mil nou-cents.
Déu va voler que naixés
en el poble de Calders.
En Miquel Bosch i Jover, el que seria un excels poeta, un gran publicista i un mestre exemplar, va néixer a Calders (Bages) on el seu pare era el metge. Continua llegint
A hores d’ara em seria totalment impossible de dir exactament quin any vaig conèixer el Sr. Miquel Bosch i Jover, però estic força segur que devia ser al final de la dècada dels quaranta o al començament dels cinquanta, és a dir, fa una cinquantena d’anys, Continua llegint
Al pas dels anys, i avançant per viaranys de la geografia humana, hom va constatant la veritat d’allò que pregona l’apòstol sant Pere: que “compartim a mans plenes els sofriments de Crist, però també per Ell ens ve l’abundància del consol” (2Cor. I). És una veritat que, entre solells i boirines, Continua llegint
Molts encara el recordem; era un home prim, atent i caranet que venia els dissabtes a Vic, com tants, a mercat. A diferència de la majoria de vigatans ocasionals, moguts per interessos estrictament mercantils, la seva estada a casa nostra era esperada i desitjada per molts amics: Continua llegint
No és sense una viva emoció que, en evocar la figura d’aire ascètic de Miquel Bosch i Jover, ens vénen a la ploma les paraules, lluminoses de suggeriments, de Dilthey: “d’acord amb els que pensen i senten com nosaltres acompanya la nostra vida com una harmonia invisible: ni l’absència ni la mort poden destruir-la”. Continua llegint
Ara fa cinquanta anys -era el 29 de març de 1952- una quarantena de persones destacades del món de la cultura va reunir-se a Vic amb la intenció de fundar una entitat que aglutinés, reforcés i estimulés els treballs d’investigació científica en la nostra comarca. Era l’inici del Patronat d’Estudis Osonencs. Continua llegint
El meu primer record de Miquel Bosch i Jover és el d’una tarda d’estiu tornant de la font del Desmai. Jo devia tenir deu o dotze anys. Era temps feliç de vacances al Cantarell; tornàvem d’una sessió poètica a l’històric refugi de l’Esbart de Vic. Continua llegint
Miquel Bosch i Jover 