Miquel Bosch i Jover va néixer a Calders (Moianès) el 18 de juliol del 1900. El seu pare, metge, va morir al cap de tres anys. Deixava esposa (Dolors Jover), una filla (Teresina) de cinc anys i en Miquel. Aquest fet va obligar a la família a instal·lar-se a Barcelona, on la vídua hi tenia els seus familiars. Però la precària salut d’en Miquel (de naixement tenia descompensada la vàlvula mitral) va obligar a la seva mare tornar-lo, a dispesa, a Calders. Fins que, uns anys després, va adquirir una casa a Artés, al carrer de l’Arrabal, 30 on la seva mare hi va instal·lar una botiga de queviures. Aquí hi va passar tota la seva joventut.

Pot ser una paradoxa, però va anar molt poc a escola. A Calders, unes temporades, amb el que va ser protector i mentor literari, mes endavant, l’Anton Busquets i Punset. A Artés va ser un autodidacta, vigilat, molt de prop, per la seva mare. Aquesta li va ensenyar el que necessitava, també a ajudar-la a la botiga i a apassionar-se per la cultura, pel saber, pels idiomes, les ciències… i sobretot, per la Literatura. Va estudiar Magisteri, com alumne lliure, a l’Escola Normal de Lleida, alternant amb l’ajuda a la família i col·laborant en treballs administratius a l’Ajuntament d’Artés.

Una passió: els idiomes. En parlava una bona colla i en coneixia i traduïa molts més (francès, angles, alemany, italià, esperanto i no faltaria mes, els clàssics llatí i grec). L’any 1927 va acabar la carrera, malgrat les dificultats amb la Musica i es va incorporar al Magisteri exercint com a Mestre Nacional a Torà de Tost (Lleida), un petit poble de muntanya, proper a la Seu d’Urgell.

L’any 1930 es va casar amb una filla d’Artes, la Concepció Portí Vilaseca i l’any 1932 va assolir una plaça de mestre nacional a Els Hostalets de Balenyà (una escola unitària amb uns noranta alumnes de quatre a setze anys), on hi va morir el 17 de novembre de l’any 1960. Aquí hi va passar la guerra civil espanyola, trampejant moltes dificultats, però molt ben acompanyat i recolzat, malgrat mantenir conviccions polítiques i religioses ben diferents, per l’Alcalde del PSUC, Joaquim Llorens, que el va ajudar fins al punt de avisar-lo, en acabar-se l’any 1938, que tingues compte perquè els republicans perdrien aviat la guerra i ell, el mestre, en podria sortir perjudicat. Per aquesta raó i no sense més d’un ensurt, Bosch i Jover es va amagar en dues cases de pagès de la Plana de Vic. A la primera, prop del poble de Els Hostalers, l’alcalde el va “descobrir” i va anar a veure la seva esposa perquè li fes dir que s’amagués millor. Cosa que, òbviament, va fer fins a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el 26 de gener del 1939.

L’obra poètica i literària que ens ha deixat és com el sobreeiximent de tot allò que, al llarg de la seva vida, havia estat capaç d’assolir, ben assimilat, llegint, estudiant, pensant, investigant…, vivint ! Una forma concreta de donar pas a aquesta allau de vida interior era, precisament, la seva afecció a participar en Jocs Florals, Certàmens Literaris o qualsevol altra manifestació literària o poètica. Perquè era, en aquest aspecte, més que extravertit. No es pot dir que Miquel Bosch i Jover practiqués l’exercici de fer poesia o prosa per a la intimitat. Encara que llegint el seu recull que es fa aquí, hom podrà endevinar perfectament quina era aquesta intimitat seva, quin era el seu món, quina era la força vital que l’empenyia amunt…

Marcel^.lí Bosch