Miquel Bosch i Jover. Poeta d’ahir, d’avui i de sempre – Índex

  • Edita: Ajuntament de Balenyà, Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona (1994)
  • Portada: Stefano Puddu
  • Autor del recull: Mn. Ramon Vidal i Pietx

Nota de l’autor: Per a l’edició d’aquest recull de poesia de Miquel Bosch i Jover hem cregut oportú de mantenir-nos tan fidels al text original com ens ha estat possible, entre moltes altres raons, per no trencar el ritme i la rima dels versos. El lector podrà advertir que hi ha alguns modismes, barbarismes, neologismes, pleonasmes, elisions i aspectes lèxics que actualment hauríem de desbancar, però que, en el moment en què van ser escrits aquests poemes (alguns d’ells quan la reforma fabriana encara s’havia de fer o, d’altres, en uns moments en què aquesta encara tenia poca incidència entre la població catalana), eren ben habituals entre els escriptors. Així mateix, hem mantingut el criteri de majúscules i minúscules de l’autor, criteri ja regulat en l’actualitat i que és partidari de l’economia en l’ús de les majúscules, i hem normativitzat gràficament la conjunció copulativa i, així com les terminacions dels infinitius.

Pòrtic

Ací tens, lector amic, un llibre de poemes de Miquel Bosch i Jover, l’inefable Senyor Mestre dels Hostalets de Balenyà.

Malgrat que, entre els seus papers, hem trobat un esbós-llista d’un possible llibre, no ha pas estat tasca fàcil enllestir el que ara tens a la mà. Cal que sàpigues, si ja no n’eres assabentat, que Mestre Bosch fou un treballador extraordinari i que no tingué mai un no per a ningú. La seva producció fou constant, abundantíssima i, encara que la poesia signifiqui una part petita de la seva obra, és d’una extensió temàtica tan àmplia i d’un volum quantitatiu tan impressionant que fa rodar el cap de qualsevol que s’hi enfronti seriosament i, encara més, si s’entesta a fer-ne una tria prou representativa… I això ens ha passat quan ha calgut llançar-nos de cap a la tasca. I no és pas que ens manqués una tria prèvia que hom apunta a mesura que ordenava, per temes, els seus poemes… Però aquesta primera tria, menada a cap amb rigor quasi excessiu, n’exigia encara una altra que reduís molt més la quantitat i en concretes millor la temàtica perquè així el llibre presentés un mínim d’unitat dintre la diversitat aconsellable. Continua llegint

Salutació Alcalde

El dia 20 de desembre de 1991, en el Ple Municipal, es va aprovar el Projecte Municipal Comú elaborat per totes les cinc llistes que ens vam presentar a les eleccions d’aquell mateix any.

En els objectius de Cultura hi havia, entre altres, l’edició d’un llibre de poemes de Miquel Bosch i Jover.

Ja és una realitat. El teniu a les vostres mans.

Fins ara el poble li havia dedicat la plaça on ell havia viscut i, fa més de vuit anys, també se li va erigir un bust en aquesta mateixa plaça que porta el seu nom en motiu dels 25 anys de la seva mort. Continua llegint

Autors locals, núm. 1

De petit vaig poder llegir trossos d’un llibre on hi havia un poema del mestre que havia tingut. Era ,un llibre de lectura que utilitzaven els alumnes abans de la guerra titulat APLEC, models en vers i en prosa del nostre renaixement, que feien servir les escoles de Catalunya, Mallorca, València i el Rosselló. L’edició que jo tenia era de l’any 1932.

Miquel Bosch, llavors, ja era tingut com un model de poeta del renaixement. El poema que li publicaven el devia fer de ben jove quan es començava a dedicar al mestratge de minyons. En la presentació del poema que reproduïm deia el següent: Continua llegint

Cant a la Masia

Lema: Ànima de la nostra terra

Què ets en el món, masia catalana?
¿Un sostre, un porxo, un cup o bé el graner;
uns camps de blat, uns ceps en bella ufana,
Corrals i estables d’amo i masover; Continua llegint

Sagrada Muntanya

Lema: Montseny, marxapeu de l’lnfinit

         I. Amunt…

Sense muntanyes no hi ha bressols
ni pelegrinatges…

Per a la naixença inefable
i per a la creixença gloriosa
Déu va donar a Catalunya l’èpic bressol
que té el Pirineu per capçalera,
per Llar Materna i per estampa cordial, el Montserrat,
i per peanya de la Creu que senyala Pàtria,
el Montseny… Continua llegint

La Plana de Vic

Lema: Interpretació epigramàtica

   I. El miracle del paisatge

Geologia mística i fervent!
Cubell immens de la pairal bugada!

La Verge la passava somrient,
i en la cendra geòrgica, encisada,
germinava i floria la sembrada
del gran deixondiment… Continua llegint

Poemes de la Llar

Lema: Ànima de la Pàtria

   l. Essència de la Llar

Déu, al principi, et crea en unitat,
prò ets diversa en el temps i en cada mostra.
De sempre, pel caliu d’humanitat;
diversa en l’esperit, l’ànima, el rostre… Continua llegint

Sentit i lloança de Ripoll

Lema: Vila Comtal: Bressol i Seny de la Pàtria

Santa Maria de Ripoll!
Mare de la Vila i Mare de Catalunya;
Reina -noble Pagesa- del Pirineu:
Vós que heu vist la naixença del verb nostre,
feu sentir, com l’Amor, la vostra Veu! Continua llegint

Oda a Tarragona

Lema: Natura, Historia, Esperit

                       I

Planter de Roma. Toga i veu llatina;
pedrera d’íbers i auri so immortal.
Vinyes que adollen una font divina
en canadella immensa del Sant Graal… Continua llegint

Blanes

Lema: Hermenèutica espiritual

I. Blanes. Silueta epigramàtica

Plaent eufòria de la bona Vida
assaborida en veire franciscà.
Pesquera ardent: Bellesa enfervorida.
Tres camps: -cel, mar i terra- per solcar. Continua llegint

Estampes d’Empúries

Lema: Fulls d’Història emporitana

    l. Estampes i evocacions

1. Empúries: Síntesi espiritual

Empúries… Empordà… Íbers i grecs
-Bellesa i Fortitud… «Pastor i Sirena»…-.
Amb pedres doctes i amb passatges llecs,
la vida nostra de llur fruit és plena. Continua llegint

Mar llatí

Lema: Sentit i lloa del Mediterrani

         l. Epigramàtica

        Mar inexhaurible

Vida i virtut del nostre Mar sagrat;
clàssica xarxa, en ideal pesquera!
Sempre surt plena de tresor daurat:
de marbres bells, de Poesia vera;
de brots de llor, d’anhels d’Eternitat! Continua llegint

Quaresmals

Lema: Records de muntanya

             La doctrina

Estampa de Jesús, bíblica escena
que es renovella amb lluminós esclat:
Llavi infantil que diu amb joia plena
les meravelles de la pietat… Continua llegint

Dels cims

Lema: Tres sonets

    El cant somniat

Oh, si pogués tenir la frescor pia
de l’aigua de la neu, en l’esperit,
i el ritme de les fonts, tot harmonia,
i l’aire dels cimals que eixampla el pit! Continua llegint