A la Mare de Déu de Montserrat (1)

                           Lema:
Inici d’Història o Sinaí de la Pàtria – Escala de la Glòria
                     (Verdaguer)

         I. Gènesi i amor

En l’alt designi de l’Eternitat,
forjava el Pare el monument titànic…
I el viure nostre en ell ha començat
sota la volta d’un portal romànic. Continua llegint

Els misteris del Sant Rosari

Lema: Tríptic poètic: Goig, Dolor i Gloria

      I. Misteris de Goig

Sortí l’Estrella Matinal… Fugia
la Nit serres enllà… Goig anhelat,
a Natzaret reviu la llum del Dia
que, follament, perdé la humanitat. Continua llegint

Pomell filial

Lema: A la Mare de Déu de Cabrera

   I. La vostra altura inquieta

Altura!..
No tot sigui serenor,
foc de sol que esdevé l’or dels blats
i llum d’estels -puix cada nit és festa-.
La fruita que collíem a grapats
també és filla del vent i la tempesta. Continua llegint

Lloança a la Mare de Déu de Cabrera

Lema: Arran del Single

Prop del cingle,
domineu abismes de pecat,
cims de virtut,
i contempleu el vostre Jardí, Maria. Continua llegint

A la Mare de Déu de Montserrat

Lema: La Divina Serradora

La Serra ja està feta: cosmogònica; angèlica…
El Cel i la terra
va brodar el Palau de la Mare de Déu.
Amb ella, la Reina basteix, Catalunya,
a la humanitat,
un doble Paradís.
Àngels: tingueu la Serra brillant i esmolada. Continua llegint