(Pot escriure-la o dir-la un noi, una noia o un de més gran)
Als esposos . . . . . . .

en el vint-i-cinquè aniversari de llur matrimoni

La gaia primavera de la vida,
l’encís de l’abrivada joventut,
va gravà (r) amb (tot) l’esclat d’una florida
l’Amor en vostre escut. Continua llegint →