A la gentil . . . . . . . . . en presentar-li el ram del casament.
El teu fadrí major, núvia estimada,
ve a presentar-te el ram del casament.
Símbol d’amor, penyora immaculada,
floreixi, amb ell, la vida benaurada
per sé, amb l’espòs, feliç eternament.
Miquel Bosch i Jover
A la núvia . . . . . . . en ofrenar-li el ram del casament.
Ja ha arribat la gran diada
de l’amor fet Sagrament,
i ara et duc, núvia estimada,
el teu ram del casament. Continua llegint
A la núvia . . . . . .
En jardí fet a ta imatge,
eixes flors jo vaig triar:
són el ram del nuviatge
que duràs fins a l’Altar. Continua llegint
(Posar la dedicatòria a la núvia)
Sóc el fadrí major – que et porta el ram florit;
la garba immaculada.
Perfumarà l’amor – que brolla del teu pit;
el goig de la diada. Continua llegint
A la benvolguda núvia . . . . . . . presentant-li el ram.
Déu te guard, núvia estimada,
flor de lliri resplendent!
Jo te’n duc una llaçada
que és el Ram del casament. Continua llegint
(Posar la dedicatòria amb el nom de la núvia)
Núvia gentil: accepta aquest present
de flors que duen un anhel de vida:
el símbol pur; el ram de casament,
blanc i florit en l’hora beneïda. Continua llegint
Miquel Bosch i Jover 