Lema: Tot és vostre Senyor
Gràcies, Senyor, pel meu grapat de terra
vivificat pel vostre bleix diví:
per l’esperit que anima la desferra
-la vostra imatge que heu posat en mi-. Continua llegint
Lema: Tot és vostre Senyor
Gràcies, Senyor, pel meu grapat de terra
vivificat pel vostre bleix diví:
per l’esperit que anima la desferra
-la vostra imatge que heu posat en mi-. Continua llegint
Lema: Diàleg del pelegrinatge
-Misantropia? Absurd. inconseqüències.
Fugint de l’home, sempre trobaràs
les teves egolàtriques presències
que et barraran el pas. Continua llegint
Lema: Flor de pregària
I
Canto el poema de servar les hores meves;
que fossin, com fadades, recíproques hereves.
Les «meves» sols aquelles que, dintre el meu pregon,
m’encisen, lluminoses, l’estada d’aquest món.
Idèntiques? Diverses? Plaent monotonia!
Ma vida en una pàgina d’història clouria. Continua llegint
Lema: Dels «poemes vitals»
Entre alegrois o malediccions,
indiferència, rialles perquè sí
-o bé, en silenci, quatre parenostres-,
volten politxes i engravacions…
Amb un afany divers que té diverses mostres
lliura el teler la peça i el llavi les cançons. Continua llegint
Lema: Sempre
I. Quin en l’antiga llei
(Versicles semítics)
Han tornat, Senyor, els temps bíblics.
-Sempre han estat bategants!-.
En la sang de les nostres ànimes
i en la terra de la nostra sang
vibra un nom mil·lenari,
amb el ritme -fatal i excels-
del seu sentit:
Israel… Continua llegint
Lema: Libertà vo cantando, che e si cara
come sà chi per Lei, vita rifiuta.
Llibertat! Trinitat sil·làbica,
i un sol mot vibrant, amplíssim i breu:
riquesa humana que és present de Déu! Continua llegint