A la núvia . . . . . .

En jardí fet a ta imatge,
eixes flors jo vaig triar:
són el ram del nuviatge
que duràs fins a l’Altar.

Flors de lliri: neu encesa
del teu cor – íntim jardí – .
És la flama de puresa
que il·lumina el teu destí.

Oh, donzella; bella toia:
rep el símbol de blancor
que t’ofrena, ple de joia
aquest teu fadrí major.

Sigui un goig la vostra vida
per l’Amor i el Sagrament!
Sigui eterna la florida
d’aquest ram del casament!

Miquel Bosch i Jover