A la benvolguda núvia . . . . . . .  presentant-li el ram.

Déu te guard, núvia estimada,
flor de lliri resplendent!
Jo te’n duc una llaçada
que és el Ram del casament.

Ara el nuvi ja t’espera
ben alegre i tot mudat,
per tenir la flor sincera
d’un amor immaculat.

Ja ve l’hora beneïda
que espereu amb doble afany.
Vostres cors faran bullida
-copes vives de xampany-…

D’una vida de dolcesa
sembri Déu bona llavor.
La del Ram de la Puresa
que ara et duu el Fadrí Major!

Miquel Bosch i Jover