A la núvia . . . . . . . en ofrenar-li el ram del casament.

Ja ha arribat la gran diada
de l’amor fet Sagrament,
i ara et duc, núvia estimada,
el teu ram del casament.

Té la flor de la puresa;
el perfum de la virtut,
i l’encís, la boniquesa
de la teva joventut.

A la Verge protectora
el teu cor l’oferirà,
pel galan que t’enamora
i t’espera prop l’Altar.

Per molts anys, núvia estimada!
En l’instant prometedor,
rep les flors i l’encaixada
de l’humil fadrí major!

Miquel Bosch i Jover