Si «amb serra d’or els angelets serraren»
roques gegants dessota el mantell blau,
per Montserrat, els angelets baixaren
i del teu cor en feren un palau.

I ara el teu llavi és veu d’Escolania,
i és el teu pit un bell cambril d’amor
fent ressonar la Salve nit i dia
i el Virolai en filial Ilaor.

Filla escollida de la Moreneta:
sigues feliç pujant al Niu sagrat…
Àngels devots et feien l’escaleta,
i el teu replà del Cel, és Montserrat.

Miquel Bosch i Jover