A . . . . . . per la seva Primera Comunió.

Tens els pares que t’estimen;
el teu viure és un encant;
tens germans i tens joguines…
Tens la joia d’éssê infant.

En l’albada matinera.
¿que més vols, tu que ets petit?
Vols tresors que no s’acabin;
vols l’Amor que és infinit.

Per això, amb l’ànima d’àngel,
a l’Altar l’has apropat,
per fruir de l’abraçada
de Jesús Sagramentat.

Amb tan bona companyia
– Déu infant per viu model –
tu faràs d’aquesta via
bell camí per guanya el Cel.

Si aquest món és un calvari,
el teu cor ha ben trobat
en la cel·la del Sagrari
la cabdal felicitat. (l’eternal felicitat)

Ben sovint ves a cercar-la,
amb el cor ben blanc, ben net;
i conserva sempre viva
l’amistat del Jesuset.

(Per a presentar i recitar en la reunió, refresc, dinar…
de la festa. – La pot dir i escriure un nen, una nena…)

Miquel Bosch i Jover