Avui el nostre poble (1) està de festa:
venim com vol d’ocells tots els infants,
tot lloant Déu pel goig de la Natura;
plantant arbres novells que es faran grans.L’arbre té soca, té brancam i fulles,
té flors i fruits, i creix amb viu daler…
Nosaltres, com plançons, volem donar-vos
fruits de Virtuts; collites del Saber.

Amb bona terra, l’arbre arrela i puja;
amb fe i Amor els petitons creixem…
I amb la regor de Déu, tindran ufana
els nostres cors i els arbres que plantem.

L’arbre! És ell qui ens dóna força i vida,
llum i escalfor per a l’hivern cruel;
fusta i caliu; fruits ,dolços, ombra fresca;
verdors brillants i refilets del cel…

Ell purifica l’aire que ens envolta;
crida la pluja amb veu d’encís…
Ell és un símbol de la Llei divina,
posat per Déu al mig del Paradís…

Per ço volem que els arbres creixin força;
per ço plantem els arbrissons novells…
Volem boscúries plenes de riquesa;
bonics paisatges; refilets d’ocells…

No volem pas la fosca i la misèria
dels llocs deserts, dels pobles ignorants.
Volem la Pàtria rica, sàvia i plena,
amb arbres i amb minyons ben forts, ben grans…

I estimem l’arbre i li cantem lloances,
remembrant tots, en una sola veu,
Que el nostre Redemptor, morint, penjava
com Fruit diví, de l’Arbre de la Creu!

Avui el nostre poble (1) està de festa!
Goig de la terra i llum de l’esperit.
Déu beneeix cada llavor petita,
i arbres i nois, per la vinent collita,
ens farem grans de cara a l’Infinit!
* * *
(1) O bé: la nostra vila; la ciutat nostra;
la nostra terra…

Miquel Bosch i Jover