(Posar el nom i la dedicatòria)
(La pot dedicar a un nét, néta, en nom propi o de tots els néts)

Ara el cor de l’infantesa
ve a posar-se en vostres mans,
retornant-vos la tendresa
d’aquell temps que éreu infants.

Ara s’obren els meus llavis
bo i pregant al Sant Patró
i us demanem, pels agravis,
el bon càstig d’un petó.

Déu vos doni llarga vida,
i, en la vida, bons esplets,
per vetllar aquesta florida
que és el cor dels vostres néts. (1)

Ara el cor de la infantesa
prega al Cel, avi volgut,
i us honora la vellesa
ple d’amor i de virtut.
* * *
(1) Pot dir: del vostre nét.

Miquel Bosch i Jover