La mateixa sang ens batega al cor
i som dos plançons d’una arrel mateixa;
ens va donà el Cel el mateix amor
per viure i per créixer…

I ens estimem tant, que el goig fraternal
és pel goig complert que té la germana…
Oh, quin dolç lligam! Que sigui eternal,
la veu del meu cor humilment demana.

I que avui – avui, aquest dia clar,
de llum i cançons, de tendra harmonia -,
sigui el bell preludi del temps que vindrà:
la joia i l’amor que neix cada dia.

Si el bon Déu escolta la veu del meu pit
que el teu bé constant humilment demana;
si ets arqueta viva de goig infinit,
per molts anys, germana!

Miquel Bosch i Jover