Al nostre estimadíssim i venerable Prelat . . . . . . . en la seva Visita Pastoral

El Cor de Jesús – i el Cor de Maria
en el vostre pit – bateguen plegats.
i Vós sou, per ells – la font tendra i pia
dels Amors sagrats.

Les nenes venim, – com blanques poncelles,
a cercar la font – dels Amors divins.
I esguardem, al Cel, – les brillantes estrelles
dels suprems destins.

Dolcíssim Pastor: – entre la infantesa,
les nenes som flors – d’un místic anhel.
Roses de virtut; lliris de puresa
del Jardí del Cel.

Pregueu, oh Senyor!, – que el fang i l’escòria
(1) no ens taquin pas mai – l’encís virginal;
i que, un jorn fruïm, – amb Vós, dalt la Glòria
tenint per estel – l’anell Pastoral.
• • •
(1) Pot dir: No ens prenguin, . . .

Miquel Bosch i Jover