Amb el lliri de puresa
que fa llum pel bon Camí,
Sant Lluís passa amb dolcesa,
inflamat d’amor diví.

L’escometo a l’hora primavera
i li prego: -Oh Sant Lluís:
aquell cor que el meu estima
feu-lo sempre ben feliç! –

Es per vós que, amb fe i tendresa,
jo ho demano al sant Patró.
I ell, que estima la infantesa
i el meu lliri de blancor,

sento, endins – al cor – que em crida:
– Homenatja el teu Lluís:
bo i fidel tota la vida,
té el secret de ser feliç!
* * *
Pot servir per al tractament de tu, canviant només el pronom vós per tu.

Miquel Bosch i Jover