«¿Quí com Déu!?» exclamava Sant Miquel,
amb l’espasa de foc que el Mal vencia…
Tenint-lo a ell que us vetlla des del Cel,
podeu petjar segur la vostra via.

Tot és llum; tot és fe: goig infinit
en la llar que el Patró vetlla i defensa.
En vós regna la flama d’esperit,
i la claror que dóna és pura, immensa…

I jo- que amb el dimoni no hi vull res-,
vinc al vostre costat amb confiança.
De Sant Miquel veient el glavi encès,
ja estic segur amb vós, ple d’esperança.

Sigueu feliç, avui que és Sant Miquel!
I l’espasa de foc que ens enlluerna
faci d’aquesta llar un tros de Cel (1)
on ja hi gaudiu la benaurança eterna.
* * *
(1) Pot dir, en lloc de un tros de Cel; un petit Cel

Miquel Bosch i Jover