Tan bon punt vaig entrar a formar part de l’Ajuntament de Balenyà, com a regidor de Cultura, el novembre del 2000, em vaig adonar que hi havia una bona avinença entre els pobles de Calders, Artés i els Hostalets de Balenyà, on havia viscut Miquel Bosch i Jover, per celebrar amb dignitat el centenari del seu naixement. Em vaig assabentar que ja s’havien organitzat diversos actes per aquest motiu, però encara en faltaven més.

El primer es va celebrar a Calders el 25 de juny del 2000, concretament en el Centre Cívic: L’acte va començar a les 12 del migdia amb la introducció de la Lourdes Castells, com a calderina, mestra del poble i regidora de Cultura, que va glossar breument la figura de Miquel Bosch, donant importància, entre altres coses, a dos mots que el mestre i poeta va saber compaginar molt bé: “El treball i el viure, i que li guardem un racó en el nostre treball i viure, i aprofitem l’avinentesa per unir vincles amb tres dels pobles que ell va estimar i va viure-hi”. Després va presentar les personalitats que presidien l’acte: Francesc Blancher, Pere Feliu, Jaume i Marcel·lí Bosch, i els tres alcaldes dels pobles ja assenyalats: Eduard Sànchez, Damià Casas i Josep M. Puigdomènech, seguint l’ordre en què s’aniria celebrant aquest centenari.

Francesc Blancher, molt amic del mestre Miquel, va ser el primer de parlar i va assenyalar, entre altres coses, que homenatjant Miquel Bosch i Jover s’homenatja Calders, que Miquel fou autodidacte dins del món de l’ensenyament, poesia i dibuix, i va explicar una anècdota d’abans del 36: en l’època de la República, un dia varen anar a Barcelona a veure els germans Xirau i Palau, dos intel·lectuals ben coneguts; quan sentien parlar Miquel Bosch, quedaven meravellats de la seva cultura i un dels germans va dir: “Quina llàstima que aquest home no visqui a Barcelona”, on es podria valorar més el bagatge cultural de Bosch i Jover, que tenien tan lluny. Blancher va acabar la seva intervenció amb un poema dedicat al mestre.

Després li va tocar a un altre amic i gran coneixedor de Miquel Bosch, en Pere Feliu. Va parlar sobretot dels records de la seva infantesa quan Miquel ja vivia a Artés i li recordava el seu gran sentit de l’humor i la capacitat d’inventar-se versos per a qualsevol situació, intentant treure-hi ferro. Pere considerava Miquel com si fos el seu germà gran; deia que el mateix Miquel s’havia escrit l’auca de la seva vida, però de moment ningú no l’ha trobada, tot i que Pere en sap alguna estrofa i la va dir, com també va explicar algunes anècdotes de les peripècies que havien viscut més o menys junts. Per acabar, va llegir un poema que ja havia fet amb motiu de la presentació del llibre que vàrem fer als Hostalets l’any 1994.

A continuació, havia de ser Mn. Ramon Vidal i Pietx, gran amic d’en Miquel, qui fes el seu parlament, però no va poder anar-hi i va delegar l’Antoni Mas que ho fes en nom seu i agraís que se l’hagués convidat a l’acte i que llegís un poema que va fer per a aquesta diada. En acabar de llegir aquest poema, l’Antoni Mas també va mostrar el seu agraïment per haver-li deixat participar en aquell acte i va demanar un llarg aplaudiment per als ajuntaments d’aquests tres pobles, que havien tingut aquesta gran idea de celebrar conjuntament el centenari del naixement de Miquel Bosch. l el públic assistent en va fer molt de cas.

Finalment li va tocar el torn a Marcel·lí Bosch que, en nom del seu germà i de tota la família, va agrair tot el que s’estava fent pel seu pare. Podria haver explicat moltes coses i anècdotes de la seva vida, que ja han recollit els dos germans en uns fulls i li sembla que ja van corrent entre la gent. Es veu que l’Ajuntament d’Artés, per iniciativa de Pere Feliu, n’anava fent còpies i en repartia a aquelles persones que li demanaven. També va dir que havien sabut que s’estava preparant un llibre per a més endavant i que recollirà, d’alguna manera, alguns fets de la vida de Miquel Bosch que han explicat els seus dos fills. Estava previst que sortís al final d’aquestes celebracions del centenari del naixement de Miquel Bosch.

Un cop acabats els parlaments, dos regidors (la Núria, d’Artés, i en Jordi Vilar, dels Hostalets de Balenyà) i tres membres del jurat (Josep Clotet iJoan Bosch, de Calders, i Antoni Mas, dels Hostalets) varen va fer l’entrega dels premis als guanyadors del Concurs Literari del Centenari i que anava proclamant la Lurdes Castells. En aquest apartat hem de destacar que els guanyadors que assistien a l’acte varen poder llegir un tros o la totalitat del seu treball si era de poesia. Els guanyadors de concurs varen ser: Mireia Vila, Raquel Garrido, Lioba Vilarassau, Aina Carbonés, Lídia Codina, Elisabet Pascual, Marta Parramón, Rosa Vilalta, Víctor Hugo Collantes, Laura Solano, Núria Matavera, Rosalina Reñé, Israel Falcó, Elisabet Arnaus, Sílvia Bardají, Núria Comas, Noemí Egea, Gemma Guàrdia, Gemma Martín, Bety Pascual i Chus Puente.

L’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, va cloure l’acte agraint la presència i l’assistència de tothom i convidant els assistents a descobrir una placa que van col·locar al parc de la Figuereta, a 70 metres del lloc on s’havia fet aquest acte. Més que una placa era una pedra en la qual hi ha gravats els quatre primers versos d’un poema que Miquel Bosch va dedicar a Calders:

A Calders, la meva pàtria

Bressol de roca tot voltant de cel,
bolcall complet de la infantesa ardida
que vers l:Altura m’ha covat l’anhel
i per a sempre m’ha emmotllat la vida.

Per cloure la festa, l’Ajuntament de Calders va obsequiar, amb un dinar, els membres del jurat, els altres alcaldes i regidors d’aquests pobles i les personalitats que varen presidir l’acte. Els fills i altres familiars de Miquel Bosch no varen poder quedar-s’hi perquè tenien altres compromisos familiars.

En acabar el dinar, en Josep Clotet i en Joan Bosch, de Calders, varen dedicar uns poemes a l’homenatjat.

Després li va tocar a Artés. Segons expliquen aquelles noies que varen fer el treball de recerca sobre Miquel Bosch i l’Artesenc del novembre del 2000, el segon dels homenatges li va lliurar el poble d’Artés el diumenge 29 d’octubre de l’any 2000. Aquell dia el Raïm de Poesia d’Artés celebrava el seu dotzè aniversari. Al voltant de les 10 del matí, es varen rebre els components de grups de poe­sia de fora que es desplaçaren a Artés amb motiu d’aquesta celebració. La rebuda fou al Casal Artesenc on es repartí coca i xocolata desfeta a tots els assistents. Després se celebrà una missa en memòria de Miquel Bosch, musicada pel Cor Artesenc, que va enriquir la litúrgia amb les seves veus. En acabar, el rapsoda Josep Iglésias recità el poema Acció de gràcies. Posteriorment es va inaugurar una exposició sobre l’obra del mestre ubicada al vestíbul del Complex Cultural Cal Sitjes, la qual recollia fotografies, dibuixos, tota mena d’objectes relacionats amb el poeta i poemes, molts dels quals, si bé no eren de pròpia mà, sí que li eren dedicats, i també els textos premiats al concurs literari del centenari. El material exposat va ser cedit per la família, amics i coneguts de Miquel Bosch. Després del dinar, que va congregar unes 120 persones, es va anar al Casal Artesenc, on es féu un breu resum de la vida de Miquel Bosch, durant el qual les noies que volien fer el treball de recerca varen exposar la idea de tirar endavant el projecte. A continuació hi va. haver un recital de poemes dedicats al mestre, presentat per Carme Catà, del grup de Poesia Viva de Barcelona. Va presidir l’acte el president d’honor del Raïm de Poesia, Francesc Blancher, gran amic d’en Miquel Bosch i Jover, a qui va dedicar un poema del qual aquí teniu la primera estrofa:

Avui, Artés, en festa, de joia es transfigura
en una rosa encesa d’amor en cada cor.
l si amb els anys s’esblaimen estels de la cultura,
d’en Bosch el record vàlid dels artesencs no mor.

l finalment ens va tocar al nostre poble d’Hostalets de Balenyà. La revista local El Tots del desembre del 2000 ho va explicar d’aquesta manera:

“Diumenge, dia 3 de desembre, es varen celebrar una sèrie d’actes per homenatjar el qui fou durant més de vint-i-cinc anys mestre del nostre poble i també reconegut poeta en els ambients literaris catalans d’aleshores.

A dos quarts de dotze, a l’església parroquial, Mn. Sebastià Codina, que havia estat alumne seu, va presidir la celebració eucarística acompanyat del Sr. rector, Mn. Joaquim, i a l’homilia va espigolar textos del propi Miquel per ressaltar la vessant humana, religiosa i cristiana de la seva obra poètica. La coral Aigua Viva es va responsabilitzar dels cants per donar més solemnitat a l’acte.

A la una del migdia es va inaugurar l’exposició de material (fotografies, dibuixos, textos …) sobre Miquel Bosch.

A les dues tocades, els alcaldes d’Artés, Calders i Balenyà, alguns regidors d’aquests tres municipis, els familiars, amics, alumnes de l’institut d’Artés que havien de fer la presentació del treball de recerca, els tutors d’aquest treball, membres del jurat del concurs centenari i altres personalitats convidades varen anar a dinar.

Als voltants de dos quarts de sis es va fer l’acte més ple de contingut a la sala gran de l’escola Joan XXIII. En primer lloc, el tot just estrenat regidor de Cultura de l’Ajuntament de Balenyà, Josep Valldeneu, va presentar l’acte, va donar la benvinguda a tots els assistents, agraint-los la seva presència i d’una manera especial a tots els que presidien l’acte en aquells moments (els alcaldes i regidors dels tres pobles que participaven en aquest homenatge) i va cedir la paraula a Arcadi Figueras que, com a regidor d’Informació, va continuar els agraïments a tots els que han fet possible un acte com aquest i en especial a Jordi Vilar, exregidor de Cultura, que ha impulsat des de dins i des de fora l’edició del llibre i aquest acte; també va destacar la col·laboració de Mn. Josep Ruaix, Creu de Sant Jordi d’enguany, membre del jurat i responsable del pròleg del llibre. A continuació va presentar el llibre amb els treballs guanyadors del concurs que es va organitzar amb motiu d’aquest centenari, amb la presència a la taula presidencial dels membres del jurat que assistien a l’acte, a més dels alcaldes que varen estar presidint-lo tota la tarda. El regidor d’Informació va convidar algun membre del jurat per si volia dir quelcom, especialment a Mn. Ruaix, que va prendre la paraula i va fer un breu parlament d’una mica més d’un minut i el vàrem trobar tan interessant, oportú, concís i escaient que l’hem volgut reproduir sencer: “Seré molt breu perquè ja he expressat unes quantes idees sobre aquest centenari de Miquel Bosch i Jover en el pròleg del llibre que avui es presenta. Solament voldria dir, com a rector de la parròquia de Sant Vicenç de Calders, que la nostra comunitat cristiana se sent joiosa d’haver batejat el dia 23 de juny de 1900, com consta en el llibre de baptismes custodiat a Calders -que l’altre dia vaig consultar-, un infant que després esdevindria, entre moltes altres coses, un creient convençut i un apòstol de la seva fe. El mateix sonet que es publica en el programa d’actes d’avui als Hostalets ja insinua la seva preocupació per a la transcendència. Reprenent, doncs, expressions del:poeta en aquest text titulat Poble en la ruta desitjaria que el tresor cabdal dels bons records que ens ha deixat i els seus generosos ideals il·luminin el nostre camí talment que, lluny de ser ‘orbs’, estiguem ‘oberts a la llum dels magnes horitzons’. Gràcies”. També l’Arcadi va convidar si hi havia algun guanyador o guanyadora que llegissin el treball o algun fragment i així ho varen fer algunes guanyadores o representants.

Després van parlar les quatre noies d’Artés que han fet un treball de recerca de batxillerat sobre la vida i obra de Miquel Bosch. Aquestes alumnes de l’institut d’Artés, acompanyades del seu director i dels professors tutors del treball de recerca, varen explicar en què consistia el seu treball.

Va ser una aportació que vàrem trobar molt interessant per la joventut d’aquestes noies, per la il·lusió, perquè van dir que volien acostar Miquel Bosch i Jover als estudiants d’Artés en el desè aniversari de l’institut que porta el seu nom, i sobretot per la circumstància que unes noies d’Artés hagin volgut presentar aquest treball al poble on Miquel Bosch va estar més temps i on va acabar la seva tasca.

l va arribar l’hora dels parlaments. Primer fou Mn. Sebastià Codina qui va glossar la figura del mestre i poeta amb records i aportacions de Miquel a la seva vida d’alumne i sobretot com a amic un cop fou capellà i es relacionava sovint amb el seu mestre, amb tot de poesies i lletres de cançons o recordatoris familiars que en Miquel li havia regalat per a algun acte concret d’alguna parròquia on estava Mn. Sebastià. Fou una autèntica conferència interessant sobre l’obra de l’homenatjat.

Després varen venir els parlaments de Francesc Blancher, una altra Creu de Sant Jordi i amic del mestre que, amb els seus 94 anys, va voler prendre part també en l’acte; Pere Feliu, amic de joventut que ens va explicar unes quantes anècdotes divertides que mostraven el sentit de l’humor que tenia Miquel Bosch; els fills, Jaume i Marcel·lí, i fou aquest segon qui va agrair molt efusivament aquest acte i tots els que s’han anat fent des del juny, començant per Calders i continuant l’octubre a Artés fins a arribar a aquest als Hostalets. En ressaltem unes paraules, que ja havia dit en els altres pobles, dirigides als alcaldes i a tots els que han fet possible els actes d’aquests tres pobles: “El que heu fet és enaltir-vos vosaltres mateixos perquè un poble es fa gran quan serveix d’altaveu per donar a conèixer aquells que han treballat per fer més gran la seva cultura, la seva història, les seves arrels, els seus orígens, la seva pàtria i, en el cas del pare, per damunt de tot, la fe cristiana. A tots, als de Calders, als d’Artés, als dels Hostalets de Balenyà, a tots, moltes, moltíssimes gràcies”. Després fou en Jaume qui va llegir un poema dedicat a la Padrina del Cafè en el recordatori del seu enterrament. A continuació va tocar el torn a Mn. Ramon Vidal, que no assistia a l’acte, però l’Antoni Mas va ser l’encarregat de llegir un seu escrit; Joan Sunyol, de Vic, que va recordar la relació que tenia amb Miquel i va llegir uns versos de Mn. Jacint Costa i uns del propi Joan fets amb motiu de la seva mort en un recordatori del Patronat d’Estudis Ausonencs; el claretià Mn. Ramon Caralt, ressaltant la importància del poema Acció de gràcies, que ajuda i reconforta tant a les persones que estan hospitalitzades; Joan Bosch i Josep Clotet, de Calders, que varen llegir dos poemes dedicats al mestre poeta, i en Joan Pagès, de Viladrau, que va llegir el poema que Miquel Bosch va dedicar al seu fill Jaume Bosch i a la Nati Casadesús quan es varen casar. També es va donar la paraula a qualsevol dels assistents que volguessin dir alguna cosa, i així es va acabar aquesta part, llarga, molt llarga, com aquesta crònica, però interessant.

La rematada final fou molt bella, poètica i de qualitat. La Josefina Pons i l’Andreu Coll, del Quicarell Poètic, varen signar i rubricar un acte amb una recitació de poemes de Miquel Bosch, enllaçats amb unes adequades intervencions de l’Andreu i un fil musical. Fou un moment intens i vibrant de poesia viva, espiritual i de paradís que, malgrat la duració de tots els actes d’abans, el públic va escoltar i aprofitar amb gran devoció. L’aplaudiment que se’ls va fer al final així ens ho va fer entendre i, més encara, l’aplaudiment que l’Andreu Coll va demanar per a la poesia de Miquel Bosch i Jover.

l del cel de la poesia es va passar a la terra de la cançó, segons paraules del presentador. En Josep Maria Puigdomènech, com a alcalde, va cloure l’acte agraint a tothom la seva presència, amb la sorpresa d’una cançó amb lletra de Miquel Bosch i música del propi alcalde. Ni més ni menys que Acció de gràcies, que va cantar-ne les quatre primeres estrofes i l’última amb la col·laboració de l’Antoni Mas”.

Per acabar, voldria dir que Miquel Bosch, a més d’haver estat el meu mestre d’infància, també havia estat mestre del meu avi Josep Romeu, a qui corregia els poemes que escrivia i l’orientava en la seva afició. Entre ells hi havia una bona relació, com ho demostra que una vegada el mestre Miquel li va dedicar un poema definint el meu avi com a “poeta dels joiells de ruralia”, que diu així:

Enamorat de les petites coses
-d’una floreta, d’un borrall de neu…-
en vostre vers les feu meravelloses
perquè hi veieu per tot la Mà de Déu.

Canteu, canteu-les les coses petites,
que llur perfum és com el vostre anhel…
Les feu tan grans que semblen infinites
i arriben fins al Cel.

Balenyà, diada de Sant Josep, 1941