Qui fou Bosch i Jover?

Un excel·lent i culte autodidacte.
Un erudit que ho responia tot.
D’esperit jovenívol el seu tracte,
esquivava sentir-se un cap de brot.

La humilitat era el seu nord, la guia
per servar de la llar” els goigs senzills.
l amuntegant ramells de poesia
brindava amor envers esposa i fills.

Fou un devot dels Jocs Florals de l’hora,
on concursava amb sentiments de fe.
La seva Acció de gràcies fou l’aurora
que un èxit popular li va valer.

Mestre exemplar, fornia la docència
d’un sacerdoci digne i abnegat.
Deixebles que en reberen la ciència
guarden el seu record tan estimat.

Jovent del Bages que envaïu les aules
de l’institut d’on surt el batxiller:
venereu el passat, lliure de faules,
i un mestre com Miquel Bosch i Jover!

Artés, 29 de març de 2001

Avui, Artés, en festa, de joia es transfigura
en una rosa encesa d’amor en cada cor.
l si amb els anys s’esblaimen estels de la cultura,
d’en Bosch el record vàlid dels artesencs no mor.

Amb mots llatins o grecs el mestre ens delectava;
de molts parlars d’Europa donà traducció.
Era l’home senzill que per a tots brindava
un generós somriure que duia una lliçó.

Servo el record encara tan germanívol i ètic
de quan coincidírem en alguns Jocs Florals
per recollir aquell premi del nostre arxiu poètic
en uns instants de gaudis tan espirituals.

Fóres d’infants el mestre i mestre amb què bregares:
fóres polifacètic i esplèndid erudit.
Absorbia el teu numen les llengües més rares
i, humil, les ensenyaves amb cristià esperit.

Oh, mestre Miquel Bosch! Avui Artés exulta
homenatjant la vàlua del teu insigne nom.
Els teus fills t’estimaren, seguint la ruta culta
del teu pas meritori, lliçó per a tothom.

Francesc Blancher i Puig