Heus aquí un nom preclar dins el món intel·lectual del nostre país.

Podríem dir que, malgrat els seixanta anys que va viure Miquel Bosch (1900-1960) va deixar un record inesborrable de la seva intel·ligència, que va fer palesa en totes les activitats, especialment literàries, que va desplegar.

Escriptor ben jove, d’Artés estant -on residia des dels sis o set anys junt amb la seva mare vídua i una germana- col·laborà amb alguns articles en la premsa manresana i dirigí, uns dos anys, la Revista Jorba, a part de l’ajut que prestava a la botiga familiar de venda de queviures, i també es dedicà, algun temps, a quefers docents mentre estudiava la carrera de mestre.

Aquesta professió vocacional, l’exercí amb sapient dignitat, primer a Torà de Tost i, els vint-i-cinc o trenta anys darrers de vida, als Hostalets de Balenyà. La Diputació li atorgà el Premi del «Dia del Mestre», que celebren tots els anys.

El seu estimat mestre de Calders, l’il·lustre poeta vuitcentista Anton Busquets i Punset, entrà a formar part dels Romeus de l’Esbart de Vic, que fundaren els vigatans lletraferits, el canonge Cullell i els doctors Genís (farmacèutic) i Salarich (metge). Més tard hi entrà, també, el nostre benvolgut Miquel Bosch, ja aposentat als Hostalets.

A Vic, ell i uns companys seus fundaren el Patronat d’Estudis Osonencs, del qual va presidir la secció de folklore. Fou membre de la Casa Municipal de Cultura Jaume Balmes i deixà publicats uns llibrets de poesia popular i folklòrica.

Per les seves virtuts humanes i cristianes i reconeguts els mèrits docents, els Hostalets l’homenatjà, un any després de la seva mort, posant el seu nom a la plaça on vivia. L’acte solemne fou presidit pel bisbe de Vic i acompanyat per representants de la Plana. Com a record d’aquest homenatge foren repartits uns llibrets amb el títol «Recull d’Ofrenes» amb dedicatòries d’uns quants amics i companys poetes, entre els quals tinc l’honor de figurar.

També a Artés, en record a les seves virtuts d’humilitat i senzillesa i pels seus valors com a literat i poeta, l’Ajuntament, presidit per l’alcalde senyor Frederic Creus, li tributà un homenatge l’any 1961, nomenant-lo fill adoptiu i posant el seu nom a les Escoles Municipals de la vila. I aviat farà un any que l’actualment Ajuntament d’Artés, presidit per l’alcalde senyor Josep Paré, i juntament amb la Festa promoguda pel senyor Pere Feliu d’«Artesencs fora vila», organitza una exposició de l’obra i dibuixos de Miquel Bosch i se l’homenatja per segona vegada.

Autodidacte i franc tirador, Miquel Bosch, ja de molt jove escrivia versos, amb vena humorística i també religiosa, que amb el temps, especialment els trenta últims anys, li valgueren la collita de premis -majorment de tema religiós- en els Jocs Florals o certàmens literaris que s’anaven celebrant, després de la guerra civil, arreu del nostre país. En algun d’ells coincidírem a recollir el nostre premi, i no cal dir l’alegria que sentíem de retrobar-nos.

Pel fet d’ésser Miquel Bosch un gran admirador del Montseny, cada any acudia al tradicional Aplec de Matagalls, creat i dirigit per l’il·lustre claretià Pare Illa, que amb fervor i entusiasme vetlla aquesta festa tradicional i després en publica les vivències a la revista de cada any, presentada tan acuradament. Bosch té, entre altres personatges, una font dedicada al seu nom, davant la qual es llegeix en cada aplec el seu popular i estimat poema, guanyador de la Viola en els Jocs Florals de Mataró, titulat Acció de gràcies.

Potser dins les polifacètiques virtuts culturals de Bosch, la més sobresortint és la de poeta. I dic potser, perquè la càrrega de coneixements lingüístics, especialment de les llengües fonamentals clàssiques llatí i grec, a part la traducció que feia d’alguns parlars d’Europa, superava la de coneixements literaris i poètics. Deixant, però, interrogants, la poesia clara, diàfana i entenedora de Bosch el fa un poeta popular de primera línia. Segurament que, si visqués encara, no s’hauria pas deixat emportar per les modes i els corrents innovadors de la poesia.

Alegrem-nos que, en els trenta-quatre anys de la seva mort, hàgim pogut assaborir aquest recull, amarat potser de la suor de l’esforç per aconseguir-ho. En general un dels defectes que tenim els lletraferits, els poetes, és el poc ordre que posem a mantenir papers començats… els acabats però sense la data… en quin lloc els barregem entre paperam…

Felicitem els seus familiars, especialment la seva esposa Concepció, que ha estat tothora sol·lícita en les hores alegres i un cirineu en les hores d’angoixa. Al fill gran, Jaume, artífex de la recerca i ordenació fonamental del recull, junt amb el seu germà Marcel·lí i les respectives esposes -sense oblidar l’interès, els consells i el treball del gran amic dels Bosch, l’excel·lent poeta i escriptor, mossèn Ramon Vidal i Pietx, prologuista d’aquest llibre. I també el nostre reconeixement a l’il·lustre regidor de Cultura de l’Ajuntament de Balenyà, senyor Antoni Mas i Bigas.

I permeteu-me de cloure aquestes meves humils paraules amb aquesta quinteta cordial:

Oh., Miquel Bosch! La teva poesia
has elevat amb fina musa d’or:
el Vers del teu humor la nit fa dia
i el poema de Fe i d’Eucarística
impressiona i ens arriba al cor.