Autors locals, núm. 1

De petit vaig poder llegir trossos d’un llibre on hi havia un poema del mestre que havia tingut. Era ,un llibre de lectura que utilitzaven els alumnes abans de la guerra titulat APLEC, models en vers i en prosa del nostre renaixement, que feien servir les escoles de Catalunya, Mallorca, València i el Rosselló. L’edició que jo tenia era de l’any 1932.

Miquel Bosch, llavors, ja era tingut com un model de poeta del renaixement. El poema que li publicaven el devia fer de ben jove quan es començava a dedicar al mestratge de minyons. En la presentació del poema que reproduïm deia el següent:

«La cultura formidable d’aquest minyó, ja home extraordinari que domina el sentit de l’art, el de les ciències naturals, la filosofia, les llengües sàvies…» segons frase de l’eminent novel·lista Martí Genís, fa servei i honor al magisteri, l’apostolat del qual exerceix amb una vocació i encert insuperables. La poesia té en ell un valor autèntic i l’escola rural tan abandonada, un màrtir sencer i actiu.

       EL TINTER

Jorn d’encís i hores de prova;
minyonet no sap què fer:
una ploma tota nova,
la llibreta… i el tinter.

Tinteret de porcellana:
quin enigma per l’infant!
Com tremola i com s’ufana
quan la tinta va pouant!

Una fèrvida mirada
el sondeja amb lleu neguit:
glop de tinta empresonada?
Pou de ciència indefinit?

Quina nina. tafanera
també esguarda, al fons de tot?
És la fada o la quimera
que dirà els tresors del mot?

Heus aquí el primer misteri
que una vida ha sotragat.
La presó del gran psalteri
que té espais d’immensitat.

Oh, maneta rosa i alba
que la ploma vas sucant
i la menes, tota balba,
pel paper -ruta d’encant-:

quina tendra meravella
de fer dir en pals de gairell
la bonica contarella
que mou fressa pel cervell!

Senyor mestre s’hi encisava
-el bon mestre guiador
que els secrets et desplegava
fent-te ofrena d’un petó,

i sotjava de la vida
el fil màgic enllà, enllà…
Avui, marges de florida;
quin incògnit per demà?-.

Son esguard -ullada clara-
una llàgrima ha entelat.
Ell t’ha vist escriure Mare,
aquest nom, perfum sagrat.

Averany, ferma penyora
de que mai no enllotaràs
ton cor Verge que enamora
ni el vel blanc del cartipàs.

Tinta fosca d’escriptura;
clara llum de l’esperit…
Fes que mai, la claror pura
no se’t torni afrosa nit.

Veritat, virtuts… riquesa
en la qual, per llei del bé,
deus tornar, amb joia encesa,
l’aigua negra del tinter.

Oh, manetes primiceres:
si agafeu traça cabdal,
seguiu sempre les dreceres
que el saber fan immortal.

Miquel Bosch i Jover

 

Quan la vida em va portar a dedicar-me a fer de mestre, vaig repassar i recordar algunes coses de Miquel Bosch, vaig comprendre més la seva persona i la seva manera de fer en els temps que corrien als anys cinquanta.

En l’homenatge que se li va fer en motiu dels 25 anys de la seva mort, vaig poder saber moltes circumstàncies més de la seva vida, alguns neguits, les seves dificultats i anhels. Vaig poder conèixer també el rerefons d’alguns poemes i vaig descobrir una faceta que no coneixia gaire: la seva prosa.

Aprofitant aquell homenatge vaig fer passos perquè es publiques un llibre d’una part de la seva obra poètica recollida i ordenada des de l’any 1978 per Mn. Vidal. Era massa alta la muntanya que havia de pujar David per fer front a aquest Goliat… Però vaig dir-me que algun dia les circumstàncies serien favorables per fer possible aquesta realitat.

Ha arribat el dia i ha estat possible encara que ha costat esforç i constància. Quasi 9 anys després del darrer homenatge, com una gestació d’infant però d’anys, surt a la llum un llibre gran de Miquel Bosch dins d’una col·lecció que es diu AUTORS LOCALS que esperem continuar perquè sabem que hi ha diversos autors al nostre municipi que escriuen o han escrit, dibuixen, pinten, fan cançons… I de mica en mica han de poder sortir d’alguna manera en aquesta col·lecció que hem pogut iniciar amb una gran obra d’un poeta d’ahir, d’avui i de sempre.

Després d’editar-li aquesta obra, més endavant, ens agradaria publicar-li alguna part de la seva prosa, o fer un recull d’aquells poemets que feia en motiu de primeres comunions o en el recordatori d’algun veí difunt.

Amb aquest llibre i el premi literari que porta el seu nom volem que es parli més d’ell i de la seva obra i esperem que tingui l’acceptació que es mereix i que tothom en pugui gaudir.

Antoni Mas i Bigas
Regidor d’Ensenyament i Cultura

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s