Lema: Ànima de la nostra terra

Què ets en el món, masia catalana?
¿Un sostre, un porxo, un cup o bé el graner;
uns camps de blat, uns ceps en bella ufana,
Corrals i estables d’amo i masover;

la dolça eixida que els vellets enjoia;
l’escon romàntic d’hores hivernals;
l’urc de l’hereu o el dot d’alguna noia;
mercats, terrossos i bossots pairals?

Ets més, molt més… Si el món no ho endevina…
jo et vaig endins; jo et sento batre el cor:
jo sé que Sembres la llavor divina
i entimes l’ombra d’un teu branc de llor;

jo sé que guardes en la cambra noble
la calaixera de virtut fidel,
i que ets la imatge eterna d’aquell poble
que de la terra en féu un tros de Cel.

Tu ets la que llaures les ingents quintanes,
fent solc avui pel dia de Demà;
tu, de l’espiga que, batent, esgranes,
cerques el doble reconfort del Pa:

el que administra el pare, amb la paraula
que beneeix l’Amor del teu espai,
i Aquell que dónes a la Santa Taula
per a una fam que no s’acaba mai…

No són les unces de bossa antiga
tot el deler del teu treball volgut;
no es la riquesa. l’orgull amiga
que en llinda llinda poses per escut:

es la Cançó que estima la Bellesa;
és aquell foc que et crema dintre el pit;
és una flama amb Caritat encesa
i el llumener segur de l’Esperit…

És el lligam que els homes agermana
i és l’honradesa heroica del temps vell;
és l’harmonia d’una gran sardana
que han puntejat l’entranya i el cervell…

Cervell i entranya és la mestressa pia
que fa sagrat el teu gentil indret,
com una imatge viva de Maria
que duu el record constant de Natzaret.

Mentre fa espiga la llavor sembrada
o al camp ressona l’himne del treball,
un cor devot, una ànima abrandada
-que és ordre i seny i diligent batall-

porta el timó d’aquesta nau pagesa
que té un mar doble, fet de terra i cel
bo i mantenint la doble llar encesa
amb l’únic foc del seu Amor fidel.

Esposa i mare: la fermança pura
d’arrels i fruits, de tot el viure teu
reina immortal pel verb de l’Escriptura,
que et fa propícia la bondat de Déu…

La dona forta que ha esmolat la rella
que llaura el cor dels lluitadors fornits
i omple de mel -com provident Abella-
el pa vital que pasten els seus dits…

Ella et; fa girant masia renouera
Ella et consagra ofrenes d’abundor..
És una fada activa i miraclera.
que va seguint la petj a del Senyor…

l tu, per ella, vas forjant la glòria,
llaurant un camp que arriba a l’lnfinit,
i escrius, amb l’eina, el Llibre de la Història
que el món llegeix corprès i embadalit.

No ets pedra i fang, masia catalana!
L’ànima vibra en el teu pit fidel;
i quan la festa, amb ritme de sardana,
posa a la terra un tast de goig del Cel,

tu que has sembrat quarteres de Doctrina
en els millors pitxers del teu jardí,
veus en cada un aquella flor divina
que és vida nostra i mai no ha de morir…

Vetlla-la sempre, la llavor petita,
la sang del cor, al bo i millor de tu:
la que t’ofrena la cabdal collita
que cap mal any no mata ni s’enduu…

Tresor fecund pastat d’ànima i terra;
virtut pairal, honor del poble meu:
collita pura sense cap desferra
que és l’alegria del Rebost de Déu.

Miquel Bosch i Jover