(Tonada de «QUE LI DONAREM LA PASTORETA?»)

I
Vibren per l’espai notes d’alegria
perquè et Redemptor ha ressuscitat…
Plens de joventut, emprenem la via
per plans i muntanyes i per la Ciutat.

Car les Caramelles són la veu fidel
del goig de la terra i de l’Amor del Cel.

Pasqua Florida, mirífic tresor,
ens posa als llavis cançons d’amor.

II
¿Que li donarem a la donzelleta
que ara escolta et cant d’alegroi jovent?
Ella te garlandes i una caputxeta;
medallons i randes i joiells d’argent…

A la calaixera no hi ha pas prou or
per pagar la joia de tenir et seu cor.

Jo el posaria en un bell jardí:
«flors i violes i romaní!»

III
¿Que us ofrenarem, donzelles galanes
que escolteu cançons somrient gentils?
Ballarem tots junts cordials sardanes,
tot lluïn poncelles dels vostres abrils…

I les Caramelles tornarem a dir:
flor de l’amor nostre i de !’Amor diví!

Pasqua Florida! Esclat d’infinit!
Flors i violes a dintre et pit!

IV
Les nines gentils i les greus padrines;
els homes de seny i els jolius infants …
senten dintre el cor les dolçors divines
que el matí de Pasqua porta a xics i a grans.

Car la nostra Plana (1) és un aplec ben gai
de virtuts antigues que no moren mai.

Déu, que premia corrandes i afanys,
Faci que durin… i, per molts anys!

(1) O bé: Car la nostra terra…