VI. La cistella enflocada

(Tonada de: Sant Josep era fuster
i un cap de biga serrava,
amb el seu fadrí Joanet
que també l’hi ajudava.
Tum-taina, tu-tu-ru mà,
Tum-taina, tu-tu-ru-maina!)

I
La Quaresma va passar,
i la Pasqua és arribada…
Ja hem deixat el bacallà,
la tristesa i l’arengada…

la Pasqua porta l’Amor
-si, l’Amor-:
la Primavera gemada.

II
Les cistelles hem guarnit:
totes són ben enflocades…
Com més ous hi posareu,
més truites farem a casa!…

la Pasqua porta l’Amor
-si, l’Amor-:
la Primavera gemada.

Ill
Sortiu, nines, a escoltar
les nostres humils corrandes:
les inspira un vent de Fe,
i l’Amor les fa galanes.

La Pasqua porta l’Amor
-si, l’Amor-:
la Primavera gemada.

IV
Jesús ha ressuscitat!
L’univers amb goig ho canta
i ho refilen rossinyols
de la terra catalana.

La Pasqua porta L’Amor
-si, l’Amor-:
la Primavera gemada.

V
Oh, noble Ciutat de Vich: (1)
tu n’ets la [el] millor cantaire !
Tens un niu de rossinyols
i un esplet de flors boscanes.

La Pasqua porta L’Amor
-si, l’Amor-:
la Primavera gemada.

(I) 0 be: Oh poble nostre volgut… Pàtria nostra; Paradís!…

VI
Caramelles endavant,
i cistelles enflocades!…
La cistella del meu cor
se l’enduu l’enamorada !

La Pasqua porta l’Amor
-si, l’Amor-:
Deu li dó eterna durada!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s