(Tonada del vals: Hombre cruel,-me juraste amor:
se marchitó-la promesa y la flor …
Hoy, que la flor-marchita esta,
de aquel amor-no hay recuerdo ni hay ná.

Escucha, prenda mia:-La flor de aquel jardín,
por más que esté marchita,-la quiero para mi…)

I
Pasqua ha arribat… -Tot et món és claror,
cants i repics-pel Diví Redemptor.
Plens de delit-i refilets,
sortim pel món-com un vol d’ocellets.

Cantem les caramelles,-que són la veu fidel
d’amors i meravelles-que es forja el nostre anhel.
Si els nostres cants us plauen-(per nobles i sincers),
les noies que els escolten – encara ens plauen més.

II
Som el jovent-que sembrem per demà
camps i llorers-del terrer català.
I anem copsant-pels bells camins
flors d’ideal-amb efluvis divins.

Alçant nostra Senyera-ben alta dins l’espai,
seguim bona drecera-per no deixar-la mai…
Les nostres barretines-són uns clavells gegants
que amb roses de puresa-es volen dar les mans.

III
Pasqua ha arribat… -Tot el món és claror,
cants i repics-pel Diví Redemptor.
Plens de delit,-d’il·lusions,
passem arreu-amb un feix de cançons.

Cantant les Caramelles,-que són la veu de! Cel,
portem a les donzelles-la flor del nostre anhel.
Si aquesta flor senzilla-l’accepten somrient,
Les nostres Caramelles-viuran eternament!

Miquel Bosch i Jover