Vellets de cabells blancs: oh testes nobles;
llars de seny i treball, fonts de bondat!
Deixeu que la mainada també honori
el vostre nom, que els anys han fet sagrat.També fóreu infants com som nosaltres
(que tot-just comencem aqueix camí).
I ara es guardeu serens, ço que és la vida:
curta de goigs i llarga de sofrir.

La vostra història és sembra d’honradesa,
d’esforç; i de virtuts, d’austeritat.
I avui colliu el fruit de la vellesa;
l’amor que el vostre poble us ha ofrenat!

Nosaltres som petits: prò el vostre exemple
volem que ens sigui sempre una lliçó,
per fer d’aquesta terra com un temple
de tot el bo i el bell; de germanor.

Volem seguir les vostres passes dignes
amb el cor abrandat, lleials i francs,
i que el bon Déu, al cim de l’existència,
ens doni un nimbe august de cabells blancs.

En la festa millor, ressoni pura,
com cant d’ocell, la meva veu d’infant:
– Que visquin els vellets, digna corona
de la terra pairal que estimem tant!

Miquel Bosch i Jover