Festa dels vells!… Pel seny que estima i pensa,
lliçó cabdal que esguarda un bell Demà…
¿Festa deis Vells? Perla fidel creença.
sou Joventut que mai no passara!Qui creu i avença per la dreta via,
dels cabells blancs cerca la llum fulgent,
i sap troba en la vostra companyia
savis consells, tresors de sentiment…

Sou ara respectats i venerables
perquè heu viscut en el treball constant,
donant lliçons de fe, senzills i amables;
sembrant camps de virtut; sempre estimant…

I avui veieu els grans i la infantesa
que us posen la corona de llorer,
i honoren el tresor de la Vellesa,
i tornen en Jardí l’humil recer.

L’Amor i el sant Treball; el sacrifici;
el viure que ha seguit la llei de Déu;
la llum de l’ideal i el pur desfici
que mira Enllà d’aquesta vida breu…

forjaven aquest acte de la Història
que exalta els paladins de la Bondat
i us dóna el fruit d’honor, el sol de Glòria,
per tot el Bé que sempre haveu sembrat…

Si abans els cabells blancs i la feblesa eren
rebuig d’un món ja corromput;
si aqueix bastó que és ceptre de vellesa
era escarnit per un jovent perdut,

avui, vell estimats, nissaga noble,
els homes fets, els joves, i els infants
us volen com a pares d’un gran poble
i besen de genolls les vostres mans.

I al Cel preguem de cor, amb fe rendida,
tant la gent gran com els plançons novells,
que en premi a les virtuts de nostra vida,
puguem ser com vosaltres, dignes, vells…

i ens donin el seu braç de fortalesa (1)
donzelles i minyons – la joventut! – :
la joventut que cerca per noblesa
blasons d’honor al camp del vostre escut.

Broden els àngels enfilalls d’estrelles;
posa la vila els seus carrers guarnits;
arreu esc!aten roses i poncelles;
pel vostre goig bateguen tots els pits.

Visqueu molts anys, joiosos sense pena;
que el món us sembli un Paradís florit;
i permeteu que avui, aquesta nena
us doni el ram que el poble us ha collit!

En aquest ram d’amor i de respecte,
(2) hi va el meu cor i tots els meus afanys.
(3) I d’aquest poble, el cor lleial, d’afecte
i el jurament fidel… Visqueu molts anys!
* * *
(1) En lloc de de fortalesa, pot dir: ple de fermesa.
(2) En lloc de hi va pot dir: vibra.
(3) D’aquesta vila… O bé: Del nostre poble…

Miquel Bosch i Jover