«Volem confits! Volem confits!»,
cridava amb joia la mainada.
I ara ens veiem tots reunits (1)
en una gran xocolatada,mentre allà al cim del campanar
tritlleja el bronze d’alegria
perquè hem portat a batejar (2)
un nou infant que el Cel envia.

Un fill de Crist, plorant, rient,
ja emprèn pel món la caminada,
regenerat pel Sagrament,
seguint la ruta benaurada…

Ploguin confits, hereu del Cel!
I que la teva humana història
tingui virtuts, clarors d’estel
per conquerir l’eterna Glòria.
* * *
(1) Pot dir us, en lloc d’ens
(2) Pot dir heu, en lloc d’hem

Miquel Bosch i Jover