Als esposos . . . . . . . en la festa de les Bodes d’Or.

Bodes d’Or… El que brollava
del pur gresol de l’Amor.
Gresol dels anys, de la vida,
del plaer i del dolor;
de goig i sacrificis;
de llum, de fe, de suors…

Santa anella que es forjava
en l’enclusa que té el cor:
el rovell no l’ha malmesa;
la poleix Nostre Senyor!

Or de virtuts cristianes:
Ell et torna a beneir.
Beneeix mitja centúria
d’amor, en l’Amor de Crist.
Beneeix les soques fermes
i els plançons que n’han eixit.

Ells avui dia us enjoien
les noces d’or – el més fi –
i honoren la vostra testa
que és de lliris blancs, florits;
de neu que enyora les roses:
les roses d’altres abrils…

És amor posat a prova
pel gresol de l’infinit
que ara us obre, en esperança,
una mina de platí.
Déu vos deixi fruí el premi,
sempre joves, sempre ardits!

Miquel Bosch i Jover