(Pot escriure-la o dir-la un noi, una noia o un de més gran)
Als esposos . . . . . . .

en el vint-i-cinquè aniversari de llur matrimoni

La gaia primavera de la vida,
l’encís de l’abrivada joventut,
va gravà (r) amb (tot) l’esclat d’una florida
l’Amor en vostre escut.

Prenguéreu la divisa gloriosa
sense témer l’incògnit del Destí,
i de la humana ruta pedregosa
n’heu fet bell Camí.

Camí d’amor, de fe i de sacrifici;
de goig i de treball, de flor i arrel:
d’obrir solc en la terra amb viu desfici
tot esguardant el Cel.

I el Cel us va donar fruits i alegries:
i haveu lluitat vencent tots els perills,
I un dolç batec us compta el pas dels dies:
el cor dels vostres fills..

Aquella primavera de la vida
ja s’ha tornat estiu en plenitud:
i el dolç esclat d’una tendral florida
d’ardida joventut, (1)

ja és l’esplet tardorenc de maduresa,
graner de l’esperit, dels purs afanys:
tresor incorruptible en l’arquimesa
d’aquests vint-i-cinc anys.

Vint-i-cinc anys! Noces d’argent, serenes,
que estrenyen més dos cors per sempre units
Avui, sense ombra de dolors ni penes,
reneix en vostres pits,

aquell plaent encís, arc d’esperança
que us dugué, en sagrament, davant l’Altar,
i podeu esguardar sense recança
la ruta del demà.

Oh, demà! Els fills seguint-vos les petjades,
generosos, creients oberts i francs, (2)
també us faran d’amor joies preades
pels vostres cabells blancs.

Joguines i corones de tendresa
que envejaran els àngels somrient;
respecte i honorança a la vellesa
que és divinal present.

En el repòs daurat d’aquest migdia
veieu la brillantor del vostre escut,
pel premi de noblesa i d’alegria
que dóna la virtut.

Noces d’argent replà de mitja vida;
l’amor primer que ara sobreïx del cor!
Amunt, que ja ha esclatat nova florida!
Amunt! I Déu us guii l’embranzida
fins al bell cim que són les Bodes d’Or!
* * *
(1) O bé: d’airosa joventut,
(2) id: …humils i francs.

Miquel Bosch i Jover