Als estimats esposos . . . . . . . en celebrar llurs Bodes d’Or.

Mitja centúria ja ha passat
des del moment en què vau fer sagrat
el vostre amor de saba cristiana…
Són cinquanta anys de viure i d’estimar;
de treball, de virtuts… riure o plorar,
portant la dolça creu tal com Déu mana.

Donaren fruit les flors d’il·lusions:
i us fem digna corona, bells plançons:
– els fills, els néts -: una família honrada…
Per ço, en la festa de les bodes d’or,
tots els presents, devots, som un sol cor
per abrandar la joia benaurada.

Seguiu, enamorats, el sant camí,
tot augmentant les Bodes de Platí…
Els cabells blancs són raigs de llum: riquesa
de noble joventut i amor fidel,
amb la Bondat que ha beneït el Cel
on hi ha d’Amor etern la Llar encesa.
* * *
Pot modificar-se:
Ratlla11: tots els presents, devots, fen un sol cor.
Ratlla 12: per fer més gran la joia benaurada.
Ratlla 12: per fer més gran la glòria i la diada.

Miquel Bosch i Jover