Des del carro curullat,
jo saludo, amb gest ben noble,
els senyors de la ciutat;
els amics de tot el poble.

Aquest poble colossal
creix, i dintre una estoneta,
semblarà una capital
moderna, bonica i neta.Per fer la tornâ un jardí
jo lluito amb anima ardida.
Sóc el primer que puc dir:
«La neteja és mitja vida».

Si el seu ofici és senzill
i no inspira cap enveja,
la ciutat mostra el seu brill
perquè jo faig la neteja.

Satisfet i convençut
del servi del meu ofici,
jo els (us) desitjo la salut
i els (us) en porto el benefici.

I faig ressonâ, agraït,
la trompeta (corneta) al grat de !’aire,
exclamant ple de delit:
«Per molts anys!» – L’escombriaire.

Miquel Bosch i Jover