Al meu estimat Mestre, pel dia del seu Sant.

Els pares volguts, – m’han dona! la vida;
vós, la llum del seny – i del sentiment…
Déu m’ho ha donat tot: – l’Amor sense mida
i un cor innocent.

I el meu seny novell – que rep la llum clara,
i el meu cor d’infant – que cull la bondat,
diuen agraïts: – Sou un segon pare
que Déu m’ha donat.

Jo us ho dic avui, – en aquest bell dia
del vostre Patró, – Senyor Mestre meu:
Per l’Apostolat, – pel pa que nodria
el cervell i el cor; – pel gran bé que em feu,

tingueu en el món – l’existència plena
de goig i d’honor, – de premi cabdal;
que tots els companys – fills de bona mena, –
puguem ser per vós – corona immortal.

Els pares volguts – m’han donat la vida:
vós, Sabé i Virtut: – tresor beneït…
Déu m’ho ha donat tot: – l’Amor sense mida,
i un cor agraït.

Miquel Bosch i Jover