A Mossèn …… en la seva Missa Nova

Jesús us cridà, – com a l’Evangeli,
quan éreu infant – puríssim anyell,
i vós, conquerit – per la veu divina,
anàreu amb Ell.

Oh mística veu! – Dolça companyia!
La que no traeix – i sempre és fidel…
Recolzat al Cor – que és la deu sagrada,
n’heu begut la mel.

¿Comiat al món? – No: Déu us signava
per sé, entre els seus fills, – apòstol triat:
pescador novell – d’ànimes caigudes;
mestre de Bondat.

Del fang terrenal, – de fosca i misèria
en traureu la llum – que duu al Paradís.
Escampeu pels cors – l’Amor i la Vida
d’eternal encís!

Trobareu camins – tots sembrats d’espines
que un faran sagnar – la petja constant;
i quan tindreu set, – us donaran copes
de fel amargant.

Pensant en Jesús – trobareu lleugeres
les punyides greus – que us donara el món;
i la Caritat – abrandarà l’ànima
i us brillara al front.

Del Mestre Suprem – direu la Doctrina,
que és la Veritat, – la Vida, el Camí…
I amb les vostres mans – sembrareu la Gràcia
que no tindrà fi.

Sacerdot excels! – Dieu la Paraula,
i el sublim poder – que us ha estat donat
suscita vivent, – en la Santa Taula,
l’Anyell consagra!.

Sacrifici august! – Mèrit que es renova!
Feu venir Jesús – que és el nostre anhel!
Mostreu-nos el Verb – de la Bona Noval
Deu-nos Pa d’Amor! – Guieu-nos al Cel!

Miquel Bosch i Jover