(A un pare o una mare, a un parent, amic…)

Quatre lletres malgirbades;
els gargots que hi ha després.
Unes taques esborrades…
Perdoneu si no en sé més.

Jo d’escriure no ho faig gaire,
i el meu pols es indecís;
pró el meu cor d’infant demana
els tresors del Paradís,
i si el Cel ara m’escolta,
sempre més sereu feliç.

Miquel Bosch i Jover

(D’una nena al seu pare, a la mare etc.)

Sóc petita, petiteta
com el grill d’una llavor,
més ja semblo una doneta
perquè ho vol Nostre Senyor.

En eix dia de gran festa,
també us vull felicitar.
¿Què diria ma veu xalesta
que amb prou feines sap parlar?

La meva ànima, abrandada
per flameig d’Amor diví,
vol posà en una abraçada
tot allò que no sé (sap) dir.

Accepteu la senzillesa:
– goig i espai d’un infantó –
amb la mel i la dolcesa (1)
que us ofreno amb un petó.
* * *
(1) pot dir: i tasteu la gran dolcesa d’un petó!

Miquel Bosch i Jover