(A un pare o una mare, a un parent, amic…)

Quatre lletres malgirbades;
els gargots que hi ha després.
Unes taques esborrades…
Perdoneu si no en sé més.

Jo d’escriure no ho faig gaire,
i el meu pols es indecís;
pró el meu cor d’infant demana
els tresors del Paradís,
i si el Cel ara m’escolta,
sempre més sereu feliç.

Miquel Bosch i Jover

Continua llegint →