CARÀCTER DE L’APLEC
El caràcter d’aquest llibret ja es desprèn del títol que duu, del seu títol i de la seva finalitat. Un aplec de felicitacions recitacions i d’enhorabones, no ha d’ésser precisament una arqueta de secretíssima poesia-per bé que l’aspiració seria que fos de bona poesia- sinó un pregoner, un missatger cordial de sentiments i de bon seny, que els interpreti tot el possible en llur sentit més viu, acostumat i general, i pugui fer un senzill però concret servei a tot aquell que ho desitgi. Una expressió d’educació cristiana, de polidesa ètnica: per tant, en sentit digne, de caràcter popular. Que el seu contingut pugui esdevenir veu sincera del poble: folklore.
De llibrets que aspiren a fer aqueix popular i sol·licitat servei, ja n’hi ha, i d’il·lustres autors-com ho és Mn. Joan Puntí i Collell, per exemple-: però en això, com en tot, és bo que regni l’abundància; que hom pugi escollir i triar; que hi hagi varietat i coses noves… I que la poesia hi sigui, al menys, en la bona intenció de la tasca formativa que en certa manera realitzarà llibret, deixant com a cosa secundària la consideració d’estils i d’escoles poètiques i les concessions retòriques.

CAL COMPLETAR EL CONTINGUT
Com que l’àmbit per a la seva veu és molt gran el llibre no és pas complet. Hi manquen moltes felicitacions concretes del Santoral genèriques, de festes, vetllades, avinenteses… Per això és, només, un «1er volum», i en calen d’altres per anar completant.

ÚS DEL LLIBRET
Les contraposicions poden servir per a ésser escrites o bé recitades. En les felicitacions onomàstiques, i en altres, hom sol fer aquestes dues coses: presentar-les escrites en postals, fulls, etc., i llegir-les o recitar-les. Va a gustos. Altres-Mes de Maria, Festa dels Vells, etc.- són pròpies pera ésser només recitades. Les primeres són més curtes per exigir major brevetat: les altres més llarguetes, adequadament.
Els títols i dedicatòries cal posar-los atenent al cas concret de la persona a qui hom s’adreça.
Tothom ja sap que el tractament de vós l’usen-no sols popularment, segons la bona tradició, sinó àdhuc literàriament- les persones de ruralia i de ciutat que tracten de vostè pel costum adquirit o adoptat.
En diverses composicions hi ha, en nota o al costat mateix de la ratlla, les correccions a fer, sobre el canvi de tractament de vós en tu -o a l’inrevés-, i altres modificacions.
Ja veiem que les felicitacions genèriques poden servir per a diverses festivitats de Sants. Per a qualsevol festivitat onomàstica pot dir-se la felicitació a un pare, a una mare, a un germà, etc.
Els interessats ja veuran si la felicitació o dedicatòria adequada és pròpia per a escriure-la i recitar-la un de petit o un de gran, un nen o una nena, etc. Hi ha força amplitud, i moltes composicions les poden dir grans i petits.
Agraïm a l’amic editor senyor SALA el seu interès en publicar aquest llibret de felicitacions per a contribuir l’increment de la nostra bibliografia en aquesta branca literàriopopular tan interessant.

Miquel Bosch i Jover