Quatre mots
Una mica per cada festa, en un eucologi familiar que segueix les diades assenyalades en la llar i els esdeveniments familiars, els infants poden triar el ramell que més els abelleixi en aquest repertori poètic per a reeixir com cal d’aquella gràcia ingènua que hom reclama en la solemnitat cordial d’una felicitació.
Hi ha tota una cerimònia en les cases cristianes de bona mena que concentre la família en l’ardidesa de l’infant que posa els balbuceigs de la seva veu a les gales de la gentil parla i que declama com un homenet unes frases mètriques, que no es diuen pas cada dia, ni a tata hora però que se li fixen a l’anima per a emmotlar-hi el sentit ancestral d’una manifestació escaient que exterioritza els motius del goig familiar.
La intimitat de la llar produeix aquests batecs, imperceptibles a fora, que l’infant es fa seus en la seva sensibilitat delicada, i que el duen a sentir les alegrances de l’esperit dels seus i a participar d’uns nous vincles que, cada vegada, l’uneixen més a la sana tradició de la família.
Miquel Bosch i Jover, que en sap un bon tros d’aquestes coses, per l’ànima transparent que porta i pel seu ministeri de pedagog en la llarga convivència del seu viure entre la mainada, ha volgut esmerçar els dons que té rebuts de la Providència en la coneixença de les lletres i en el maneig de la poesia per a fer-se infant en la bella estona d’aquest llibre, mentre collia ramells de sentiments tendres només per la complaença de triar les flors més escaigudes que treuen florida en l’albada juganera de la vida.
La gent menuda que en percebrà la flaire i que els aprendrà de cor els tindran com uns encanteris poètics brollats de la màgia de la parla i de l’emotivitat de la festa. I quan se’ls hauran fet seus, hi alenarà una ratxa popular que els farà esborradissa la mateixa humilitat del poeta. Però del seu gest serà comprès dels grans, que, fins ignorant la personalitat de l’autor, li seran grats d’haver-se esmerçat en una tasca, no pas ben planera a primer cop de d’ull, que porta, a la vitalitat espiritual de llar i a les formes polides, una garba ben abundosa d’exquisides monjoies.

E. Junyent, Prev.