(A una Concepció)
Immaculada -excelsa meravella-,
per Mare del seu Fill, Déu la volgué:
més blanca que la neu; Lliri i Estrella …
Fou concebuda així, i així visqué.

Vós que dueu el Nom del bell Miracle (1)
que obrà, en la criatura el Creador,
i el vostre pit és niu i tabernacle (2)
d’amor diví, rebeu, Concepció, (3)

l’enhorabona cordial, encesa
com una flama al mig d’un cim nevat;
i que la flor de la immortal Puresa
us obri sempre el Cor Immaculat. (4)
* * *
Pot canviar se:
(1) Tu que respons al Nom del bell Miracle
(2) i és el teu pit rebost i tabernacle
(3) d’amors divines, rep, Concepció,
(4) t’ofreni sempre el Cor lmmaculat.

Miquel Bosch i Jover