És un gran honor per mi poder participar en aquest llibre que s’ha editat amb motiu del centenari del naixement de Miquel Bosch i Jover. Quan en Jordi Vilar, regidor de cultura d’aleshores, fa més de tres anys, em va dir que des de l’Ajuntament de Balenyà es movien per preparar aquest centenari i que comptaven amb la meva col·laboració, em vaig sentir feliç i afortunat de tenir uns amics i companys a l’Ajuntament que estaven en sintonia amb les meves ganes de celebrar aquest centenari; i molt més content encara vaig estar quan em va dir que faríem una sèrie de trobades amb representants dels ajuntaments de Calders i Artés, que també volien organitzar aquest centenari tots tres municipis junts. Enhorabona!

Les trobades a Calders pet preparar-ho tot amb els representants d’allà (la Lurdes Castells i l’Eduard Sànchez de Calders, la Dolors Serra i en Damià Casas d’Artés), amb .en Jordi Vilar i l’Arcadi Figueras com a responsable de la regidoria d’Informació i d’Ensenyament, algun cop també amb el nostre alcalde Josep M. Puigdomènech i, més endavant, amb en Josep Valldeneu, que va rellevar en Jordi Vilar com a regidor de Cultura, varen ser sempre molt cordials i profitoses. En elles es varen decidir diverses activitats, de les quals destacaria la festa que faríem a cada poble on Miquel Bosch va estar més vinculat, l’organització d’un concurs literari per a nois i noies d’aquests municipis, l’edició d’un llibret amb els treballs guanyadors, la presentació d’uns treballs de recerca de l’Institut d’Artés i, finalment, l’edició d’un llibre -aquest llibre- amb aportacions d’amics, familiars, alumnes o personalitats que l’haguessin conegut i que volguessin deixar constància escrita dels seus records, que clouria tots els actes d’aquests centenari del naixement de Miquel Bosch. Aquesta edició s’hauria hagut de fer pel juny del 2001 com a cloenda d’aquest centenari, però diverses vicissituds i circumstàncies no ho han fet possible fins ara que, donant la raó a aquella dita que diu “el que és bo es fa esperar”, teniu a les vostres mans un gran llibre que us farà saber moltes vivències de persones que varen conèixer Miquel Bosch i ens el fan més proper, tant per la seva humanitat com per la vàlua com a mestre i poeta. Una altra vegada, l’enhorabona!

Tinc uns records tan agradables de tots els contactes que hem tingut amb la gent de Calders d’Artés i de les festes que hem compartit que m’agradaria continuar aquesta relació. Com? Doncs suggerint als representants d’aquests ajuntaments, exhortant-los i animant-los que continuïn fent coses, actes…, el que sigui; no solament per homenatjar els que no hi són sinó per i per als vius, per a tots nosaltres. Hem d’aprofitar l’avinentesa que un mestre i poeta ens agermani una mica més des del seu lloc d’existència actual.

En primer lloc, suggeriria, fent meves les paraules de Mn. Josep Ruaix en el pròleg del llibre dels treballs guanyadors del Concurs Centenari, que es continués aquest concurs literari per a joves, nois i noies de secundària i de batxillerat, dels pobles on Miquel Bosch va estar, si no cada any, sí cada dos o tres anys, encara que s’hagi de modificar el nom del concurs: “I, com l’experiència ha resultat, sens dubte, positiva, podem augurar-nos que, aprofitant alguna altra escaiença i modificant les circumstàncies que calgui, es repeteixi. La cultura dels nostres pobles en sortirà beneficiada”.

En segon lloc, suggeriria fer algun acte festiu conjuntament amb els tres pobles, que es podria fer rotatiu un cop cada tres anys a cada poble, amb una arrossada o el que la imaginació i creativitat ens dicti, amb sardanes, ball o sarau, a més d’altres activitats culturals.

En tercer lloc, suggeriria -gairebé m’agradaria que s’hi comprometessin els que tenen el poder de decidir- que fessin o encarreguessin a algunes persones de fer una tria, una selecció, de la prosa de Miquel Bosch, com va fer Mn. Ramon Vidal amb la poesia, i posteriorment editar un o dos llibres més que recollissin bona part d’aquesta faceta del mestre que encara no ha vist la llum i que està tan ben guardada a casa d’en Jaume, un dels seus fills.

En quart lloc, vull donar les gràcies a tots els que heu fet possible aquest llibre i els que m’heu deixat ser-hi, tant des dels ajuntaments com des de la família del mestre, els fills, Marcel·lí i Jaume, que sempre heu atès diligentment les meves súpliques i demandes per a aquesta edició, i els amics i coneguts del mestre que m’heu acollit tan bé quan us he demanat algun escrit que fes referència a Miquel Bosch per publicar en aquest llibre que hem elaborat, juntament amb els companys de la regidoria d’Informació, durant aquests tres darrers anys. Han passat més de cent anys del naixement de Miquel Bosch, però ha valgut la pena! Moltes gràcies a tots!

Abans d’acabar, vull agrair d’una manera especial als meus pares que tinguessin la idea de demanar al mestre Miquel que em fes el poema del recordatori de la meva primera comunió. Qui s’ho havia de pensar!, qui m’havia de dir que després de tants anys estaria entaforat en un llibre que parla de Miquel Bosch i Jover, al qual,des d’aquestes pàgines, vull mostrar el meu profund agraïment per haver fet aquell poema, perquè jo era petit -tenia set anys- i mai no li havia pogut agrair mentre va estar viu entre nosaltres.

També vull donar les gràcies a la Sra. Conxita, la seva dona, que tenia molta paciència amb nosaltres que érem més petits i ens ajudava tant a aprendre de lletra i a llegir i a recitar poemes per Nadal i a cantar caramelles per Pasqua amb cançons populars catalanes i la lletra del seu espòs. Del meu record, la Sra. Conxita era una santa dona i sempre he tingut consciència que m’estimava. Ho notava quan estava amb ella, quan anava a casa del mestre a aprendre caramelles amb altres nens, quan la trobava pel carrer o a l’església parroquial quan feia d’escolà, o quan l’anava a veure a Vic al Guillem de Montrodon i encara em reconeixia… I, si no se li ha fet cap gran homenatge, suposo que és perquè sempre havia volgut passar desapercebuda, amb senzillesa i discreció; però no oblidaré mai el seu somriure … És allò que diuen que darrere un home gran hi ha una gran dona. Sí, senyor!

l acabo amb un desig en forma de pregunta: qui sap si algun dia podrem sentir en un gran concert algunes cançons de caramelles amb lletra de Miquel Bosch i música a quatre veus d’aquelles corals que tots coneixeu i que ho fan tan bé? Qui ho sap? Potser l’any que ve!

Els Hostalets de Balenyà, 1 d’abril del 2003