Han passat dos anys des que els ajuntaments d’Artés, Calders i els Hostalets ens vam unir per tal de retre homenatge a en Miquel Bosch i Jover. Ha estat un temps ple d’actes, de reflexions i d’accions i, ara, amb la perspectiva que dóna el temps, hi torno a pensar.

Sovint les commemoracions i homenatges són una bona excusa per a fer un exercici de reflexió i de memòria històrica; ens ajuden a recordar, a valorar i a situar les coses en el seu lloc.

Tot i no haver nascut a Calders, de seguida vaig sentir parlar d’en Miquel Bosch i Jover a la gent més gran del poble. La celebració del centenari del seu naixement em va permetre conèixer una mica més qui va ser i què va representar.

Per a Calders, poder retre homenatge a en Miquel Bosch crec que va ser un acte de justícia i també, m’atreveixo a dir, un acte esperat des de temps.

La nostra contribució va ser senzilla, però important. Les caramelles de l’any 2000 van ser un acte d’homenatge al mestre Bosch, desempolsinant una cançó de caramelles que en Miquel havia escrit, i que s’anomena Flama Ideal. El juny vam acollir l’acte inicial de l’homenatge conjunt i vam situar una làpida amb un poema seu en un indret del poble on, ben segur, en Miquel es va aturar molts cops a contemplar el Pirineu. També vull esmentar que els nostres poetes locals, grans coneixedors d’en Miquel Bosch i Jover, van afegir-se a l’homenatge dedicant-li una de les seves creacions.

L’atzar ha fet que la casa on ara jo visc, cal Tord, sigui la casa on va néixer en Miquel Bosch i Jover. Potser l’atzar també va fer que en Miquel Bosch conegués a en Busquets i Punset, mestre de Calders durant la joventut de Miquel, i que també fou un gran escriptor i coneixedor de la llengua i la literatura catalana.

Val a dir, però, que aquest homenatge ha servit i molt, perquè tots coneguem una mica més i millor qui va ser i què va representar en Miquel Bosch i Jover.

Gràcies per haver pogut participat (sic) en tot el seguit d’actes.