Als cinc anys d’edat vaig començar a l’escola amb el Sr. Miquel Bosch i Jover, i fent memòria d’aquella infantesa recordo veure un senyor gran i jove, de molt respecte i al mateix temps simpàtic. En aquella època, l’escola estava situada al carrer Major, avui número quaranta-quatre, segon pis, ja que en el primer hi havia l’escola de nenes, i als baixos hi estava situada una petita fabrica de mitges. En aquest lloc vaig aprendre les primeres lletres i molt aviat em vaig adonar que el Sr. Miquel no anava a perdre el temps i que els alumnes que no posaven interès no eren del seu grat. Aquesta va ésser la primera gran lliçó que vaig aprendre. Cal destacar la gran dificultat que tenia el mestre per poder fer classe a un centenar d’alumnes d’unes edats tan distants, perquè hi tenia des dels que començaven de tres o quatre anys fins els que deixaven l’escola, de catorze a quinze anys. Avui no ho entendríem.

L’any1936, quan tot just havia complert nou anys, va esclatar la Guerra Civil. En aquella època vingué un altre mestre, el Sr. Riubrogent, partiren els alumnes i les escoles passaren a l’edifici de l’Ateneu: als baixos hi posaren l’aula de les nenes, i al pis, la dels nois més grans amb el Sr. Bosch. Els més petits es quedaren a l’escola que abans regentava el capellà, situada al carrer Serrat (també se l’anomenava carrer Cucut). Al principi em tocà anar a l’escola del Sr. Riubrogent (la del carrer Serrat), però l’any següent vaig tenir l’alegria de tornar altra vegada amb el Sr. Bosch. A partir d’aquí, en ésser més gran, ja em vaig adonar de la vàlua del Sr. mestre, perquè, com que érem menys alumnes i de no tanta diferència d’edats, va poder treballar amb un nivell una mica més alt, com ell desitjava.

En l’arribar a l’escola a què jo volia anar, vaig trobar que es muntava una petita biblioteca, i tots els alumnes vàrem aprendre d’ordenar i fer les corresponents fitxes de tots i cada un dels llibres. Jo no sé com el Sr. Bosch va poder obtenir tants llibres: hi havia tota la col·lecció de Josep M. Folch i Torres, llibres de Julio Verne, i molts i molts d’altres que tinc difícil de recordar.

Quan es va acabar la guerra es traslladaren de nou les aules i es van instal·lar a l’edifici de la Cooperativa. L’aula de nois, la situaren on hi havia el cafè, i la de les nenes o noies, al teatre. Es va tornar a tenir una quantitat alta d’alumnes, perquè ens tornàrem a quedar solament amb el Sr. Miquel Bosch i Jover de mestre al poble.

En aquesta última etapa d’escola se’ns van canviar moltes coses; es va patir la manca de llibertat que va portar la dictadura. La prohibició del català a l’escola, que en un principi no es podia parlar ni entre nosaltres, va ocasionar un trauma important als alumnes. Haver de cantar, tant a l’entrada com a la sortida de l’escola, el Cara al sol amb la mà dreta estesa i el braç aixecat… Tot això li devia anar molt gran al Sr. Bosch, però, com que era molt estricte en les seves obligacions, es feia.

El mestre Sr. Miquel Bosch i Jover va deixar un gran exemple de la seva personalitat cristiana, que també l’aprofitava per fer molts treballs a l’escola; per exemple: els divendres a la tarda feia un dictat de l’Evangeli del diumenge següent; després l’escrivia a la pissarra per corregir les faltes d’ortografia; finalment feia un petit comentari perquè entenguéssim el significat de les paràboles. Molt sovint, en comptes de fer el dictat de l’Evangeli, el llegia, després feia la seva explicació perquè l’entenguéssim i, a continuació, fèiem un redactat a propòsit d’aquest text. També, a vegades, fèiem treballs sobre la Història Sagrada, llibre que aconsellava que llegíssim.

He destacat el treball a partir de l’Evangeli o la Història Sagrada per la doble finalitat que tenia. El mestre Sr. Miquel sabia molt bé combinar totes les assignatures, i una de les que més aprestava era la de matemàtiques.

Com es pot comprovar, m’he dedicat a la part de l’escola, que jo vaig viure. Penso que, pel que fa a la part literària, Déu n’hi do del bon recull que se n’ha fet, gràcies a l’esforç de Mn. Ramon Vidal i Pietx, d’Antoni Mas, dels familiars i de molts amics del mestre i poeta Miquel Bosch i Jover que també hi han participat amb els seus treballs. Gràcies a ells, tenim el llibre titulat Miquel Bosch i Jover, poeta d’ahir, d’avui i de sempre. Jo recomanaria a tots els exalumnes i altres persones del poble que el llegeixin, si no ho han fet. l suggereixo als que tenen la revista del poble Tots per a tots que mirin el suplement del dia 17 de novembre de 1985, que el trobaran molt interessant.

Per acabar, vull dir que, gràcies a un bon amic, tinc a les mans un recull de treballs del nostre mestre i poeta a la revista Jorba, publicada a Manresa els anys 1934-35.