Els de Balenyà s’han recordat de mi. Gràcies! M’han donat ocasió de tornar-me una mica infant i de reviure les facècies d’una escola de minyons i fer memòria de les trifulgues dels vailets del meu temps.

Em considero fill de Balenyà, malgrat haver nascut a Múnter, ja que des dels tres anys vaig viure ben a prop de l’antiga església parroquial de Sant Fruitós, avui santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.

Tinc pocs records d’abans del fatídic 36. Després de passar a corre-cuita per l’escola del mestre Riubrogent i de la senyoreta Pilar de l’Ylla, vaig entrar a la d’en Bosch i Jover. En tinc un bon record. Vaig ser alumne seu fins al final del 42.

El Sr. Miquel era un bon mestre, un gran català i un creient convençut. Crec que va marcar força la meva ruta. Sempre més vaig mantenir amb ell una relació constant, principalment durant els inicis del meu ministeri.

Amb motiu del centenari del seu naixement, no podia pas ser menys, Balenyà ha volgut recordar el mestre que fou un amic entranyable dels alumnes. Els que quedem, no pas gaires, quan ens trobem hem de parlar forçosament del Sr. Miquel.

El 3 de desembre del 2000 vaig tenir l’avinentesa de participar en els actes programats per la Parròquia i l’Ajuntament.

A l’hora de l’homilia, glossant el tema Un gran creient i un gran català, vaig espigolar fragments de les seves valuoses poesies.

També, tarda enllà, en una animada vetllada, tot remembrant contactes sovintejats, vaig donar testimoni de la meva amistat amb el malaguanyat Sr. Miquel.

No sé si ho faré mai, però, si algun dia recopilés alguns dels meus escrits, en la dedicatòria, després del nom dels meus pares, hi estamparia el d’en Miquel Bosch i Jover.