Centenari

Mestre Miquel! Germà en la poesia
i en l’amistat d’aquelles hores dolces
quan tan bé es comprenien nostres ànimes!
Ens vas deixar, ai, hora dissortada!,
quan més necessitàvem el guiatge
del teu seny generós i ferm criteri…
Ens vas deixar quan podies donar-nos
els Fruits saborosos de l’Art Noble!
Déu sap per què…, car sempre tria l’hora
millor per a cadascú, més oportuna…
Amb el cap jup acceptem el Misteri!

Avui commemorem el Centenari
de la teva naixença benaurada…
Que no ens oblidem mai dels bons exemples
que ens vas deixar: de Fe, d’Amor i franca companyia.

Mestre Miquel! Accepta l’Homenatge
que des d’aquesta vigatana terra
t’adreça el vell amic d’aquells grans dies
quan m’acollies a la teva llar
amb bondat i amb estil de Festa Grossa.

Amic, Mestre Miquel! Oh, moltes gràcies!

18 de juny del 2000

A Miquel Bosch i Jover

Amic, ens vas deixar quan esperàvem
els teus fruïts saborosos, llum i vida!
Ara només ens queda
refer records, amb regust de rondalla,
i assaborir-los talment mel antiga.

Aquelles passejades, tan serenes,
pel teu bell Paradís terrenal, deies.
¿És que no t’adonaves, no adverties
que fins la flor més oblidada en l’herba,
perquè “tu hi eres”, ja es transformava
en lliri resplendent de galania?

Parlàvem, discutíem segons l’aire
de dos amics, madurs en confiança…
Gairebé sempre era a mi qui calia
que es fes enrere en la palestra plàcida.
No em dolia pas gens de reconèixer
que la raó et sobrava una altra volta.

Ésser un bon amic no sempre és fàcil.
Cal saber suportar la saviesa
del teu company quan et du la contrària.

I, d’això, jo en sabia per virtut
del teu seny ponderat, i de la forma
escaient de parlar quan convenia
ésser dur però sense mai ofendre.
Tot al revés. Fer-te la relliscada
com si t’acollís un coixí de plomes.

Amic Miquel, per les lliçons magnífiques
que vaig rebre de tu tantes vegades!,
ara només puc dir-te: Moltes gràcies!
l allà prop del Senyor de Mort i Vida,
vés-me fent bon costat. Ho necessito!

Mn. Ramon Vidal i Pietx
3 de desembre del 2000