Centenari

Mestre Miquel! Germà en la poesia
i en l’amistat d’aquelles hores dolces
quan tan bé es comprenien nostres ànimes!
Ens vas deixar, ai, hora dissortada!,
quan més necessitàvem el guiatge
del teu seny generós i ferm criteri…
Ens vas deixar quan podies donar-nos
els Fruits saborosos de l’Art Noble!
Déu sap per què…, car sempre tria l’hora
millor per a cadascú, més oportuna…
Amb el cap jup acceptem el Misteri! Continua llegint →