Lema: Epigrames i madrigals

           l. Sitges

Platja d’or i finestra polida.
Senyoria gentil. Llum de Far…
La Bellesa n’és sang de la vida.
I ets, goig de la Pàtria florida,
un clavell a la vora del mar.

   II. Imatges i símbols

Somni d’ofrenes antigues:
amb sentit dels temps novells:
Una patena d’Espigues
i un calze ple de Clavells.

   III. Segar clavells

Segar clavells… No es tornaran farina
ni pa de casa ni Menjar del Cel…
Prò es faran símbol de la Sang divina,
damunt l’Altar o en cada pit fidel.

En mans de galania i gentilesa
s’abrandaran en ones de perfum
i a cada llar que estima la Bellesa
duran un raig de llum.

l aquell Vallet que als senys fa perdre l’esma
amb les sagetes de l’etern neguit,
Ve a espigolar les feixes del Maresme,
i el teu verger selecte amb bell delit.

       IV. L’encís paradisíac

Pelegrinant pels rostos de la Vida,
Adam i Eva, -enyor del Temps feliç-
t’albiren, ciutat blanca, la perennal florida.
I els ix a flor de llavi el mot que el cor els crida.

¿És que el bon Déu ens torna el Paradís

     V. Diàleg del blasme i la defensa

-Camps de clavells? Sembra de blat, caldria!
-No sols vivim de pa!… Jo faig llaor
d’aquest viure germà -esperit, poesia;
collita de Bellesa per l’Amor-.

Camps de clavells! Si al blat fan companyia,
casant espigues d’or amb flors de sang,
vora el mar blau s’estén un camp d’Eucaristia…
I un cor encès aixeca un lliri blanc.

     VI. Madrigal de declaració

Tot l’any, amor, és primavera dolça
-o sol d’estiu: total abrandament-…
Al bosc hi ha el verd pessebre de la molsa
quan l’hivern és gelat. Aquí s’encén

un foc de joventut alegre i forta
-sang viva i raigs de sol fets a pomells-.

No rebutgeu Amor, aquesta mà que us porta
la veu del cor en lletres de clavells.

        VII. Desengany

T’han fugit els clavells i les roses
i ara és pàl·lid el vel de la pell.
S’allunyava l’Amor, i no goses
ensenyar el rostre blanc…
¿Què és més bell:

la florida vermella, el desfici
-l’alegria en magnífic esclat-
o aqueix groc -d’amorós sacrifici-.
perla sang que la Mort ha xuclat?

 VIII. Clavells de sang-i-agua

Clavells de sang-i-aigua… Van florir,
amb saba redemptora, aquell sant dia,
en l’Hort obscur, sagrat -Getsemaní-.
per la suor de Crist en l’agonia…

Maria els té a les galtes -Verge i Mare-
Jesús en fou poncell, tany divinal.
la blanca Puresa els serva encara,
assuaujant el roig martirial.

Clavells de sang-i-aigua…, Tu, donzella,
que encens d’Amor el blanc de la Virtut,
n’ets la mostra més bella
que ens fa record del Paradís perdut.

        IX. Clavells de Passió

Va plantar-nos Maria,
i, en el vermell, naixia la blancor.
La neu, allà a Betlem s’engelosia
per les galtes en flor de l’lnfantó.

Divendres Sant… Avui l’ànima us veu
primavera en la fusta de la Creu.
I en gràcies, a pomells o en doll difús,
en mans i peus i al pit del bon Jesús.

        X. Rams de Caramelles

Pasqua Florida… Avant les Caramelles!
lloant la Fe i l’Amor, -arriben els donzells
-cançons als llavis, i a les mans, clavells.
És tot pel Redemptor, i tot per elles.
I, en bell esclat, la terra fa com ells…
Tot és Amor i Fe: tots són clavells!

        XI. El jardí ètnic

D’aquest jardí de terra catalana
sou l’oferta cruent que ja ha florit
en una ara gegant on s’agermana
la saba de la pàtria amb l’infinit.

La glòria ja té púrpures novelles,
i, arran del Mar, espill d’eternitat,
brodeu el Mantell blau guarnit d’estrelles
que la Mare de Déu ens ha deixat.

    XII. Cloenda: Terra beneïda

Treball i dolç repòs… La teva gesta
és la lliçó pairal de la beutat…
Sempre et troba la feina, el goig de festa
amb un jardí o un ram al teu costat.

Joiell de l’art i tela de la vida;
veles al mar de clàssica blavor…
Damunt la lluita, aixeques la florida
i escrius el nom, amb pètals; a l’eixida
que guaita l’infinit. Sitges, Claror!
Clavell de fada: en vols un de pastor?

Miquel Bosch i Jover