Lema: La Divina Serradora

La Serra ja està feta: cosmogònica; angèlica…
El Cel i la terra
va brodar el Palau de la Mare de Déu.
Amb ella, la Reina basteix, Catalunya,
a la humanitat,
un doble Paradís.
Àngels: tingueu la Serra brillant i esmolada.

La Pàtria ja és madura.
Mare: torneu-la jove, forta, ardida.
Doneu-li Sol, d’Amor. Colreu-la bé:
que sigui, a imatge i semblança vostra,
bella, santa, bruna.

Divina Serradora:
serreu cordialment aquest Cel blau
i escampeu-ne les engrunes divines per la nostra terra:
tota serà plena d’estrelles.
I l’esboranc obert,
el tall de la serrada feta
ens deixarà passar una llenca de Glòria,

un raig de Llum de la Pàtria eterna,
i abocarà, ala nostra, la Gràcia divina.
Ja fa més de mil anys
que li aboqueu Vós,
car Déu va posar-la filialment a les vostres mans.

Divina Serradora:
serreu i abrandeu la fusta humana
de les nostres ànimes.

Serreu, poliu, ompliu de flors
la teia ferma
de la vostra filla mil·lenària.
Des del bell replà del vostre Serrat,
contempleu el Jardí volgut -Catalunya-,
i els Rosers, els Lliris, les Flores a milers
que porten totes el vostre Nom,
cadascuna amb un gipó i amb uns bonics diferents.

I, beneïu, glorifiqueu
el Jardiner pagès de Folgueroles
que collia les flors dels camps i del bosc
i us feia pomells
d’harmonia i perfum immortals.
«Flors de Maria»;
inefable sentit d’una toia: «Montserrat».
La vida de la Pàtria
en Fe i Amor:
un Virolai perenne corejat pels àngels.

Àngels: Vetlleu l’immens planter de les flors
-les de carn i esperit!-;
que donin ofrena de bon perfum
a la vostra -a la nostra- Moreneta.

Àngels: la Serra ja està feta;
tingueu-la brillant i esmolada.

Mare: rejoveniu el vostre Jardí històric.
Feu morena, com Vós, amb Sol d’Amor,
la Pàtria sanitosa.

Divina Serradora:
serreu cordialment aquest Cel blau
i escampeu-ne les serradures meravelloses
per la nostra terra:
i terra i Cel seran tots plens d’estrelles!

Miquel Bosch i Jover