Lema: Arran del Single

Prop del cingle,
domineu abismes de pecat,
cims de virtut,
i contempleu el vostre Jardí, Maria.

I els fills -tots vostres: de Set o bé de Caïm-
cullen flors
o es planyen al fons de la cinglera.
Vós somrieu als que us ofrenen un pomell cordial
i aixequeu els caiguts, des de l’Altura.

La vostra Mà
s’allarga,
a la Mesura del vostre Amor.

El vostre Amor salva,
a la Mesura
de l’abraçada en Creu del vostre Fill.

Al vespre,
enfilada a l’escambell de l’infinit,
us torneu juganera
i colliu estels vius de la vostra Corona
i dels vostres joiells del firmament,
i els escampeu per la vall i la muntanya.
Cada masia, cada llar n’arreplega un,
i des de la fosca,
els veiem brillar a l’hora de dir el Rosari.
Cada llar, cada escon fa olor de tions i de roses.

Cabrera: cingle;
lliçó del volar i el relliscar,
del fervor i de l’equilibri,
de l’Ascensió i de la Caiguda,
amb una Flor roquera del Jardí de Maria.

Al matí, la rosada l’omple de perles.
l les perles rodolen avall,
amb la Gràcia de l’Angelus;
i la Pàtria juga amb les perles i la Gràcia
sense saber que tingui tanta riquesa.

Cabreres: Pastoreta.
Amb els esclops i el teu ramat -virtuts rupestres-
també t’enfiles a l’escambell de l’Infinit
i cantes,
i amb les mans del cor i dels llavis
fas trenes de roses ala Mare de Déu,
arran del cingle.

I et senyes, guaitant la terrible fondària,
i cantes.
I dius que uns núvols blancs et sostenen, lleugera…
¿Ho saps que són ales d’àngel?
Si en volen per damunt el Cabreres, la Plana i les Guilleries.
Són els mossos fidels de la teva Mestressa
-la teva Mare-:
la que domina els abismes de pecat,
els cims i planells de virtut…

Amunt!
A cantar amb ells els Goigs de la Divina Muntanyenca
que beneeix, en l’Any fèrtil,
arran del Cingle,
el seu Jardí mil·lenari:
Catalunya!

Miquel Bosch i Jover