Lema: Tríptic poètic: Goig, Dolor i Gloria

      I. Misteris de Goig

Sortí l’Estrella Matinal… Fugia
la Nit serres enllà… Goig anhelat,
a Natzaret reviu la llum del Dia
que, follament, perdé la humanitat.

És a l’entranya pulcra de Maria
que es forja el Sol amb divinal esclat.
Secret del Cel que Elisabet sentia:
gràcia de Lliri en la Maternitat.

Betlem, del Crist es fa bressol i estança…
l Simeó n’exhala la lloança
quan porta als braços l’Home-Déu, feliç…

Venç els doctors la tendra Saviesa…
I el Goig esborra la mortal tristesa
del món esclau que enyora el Paradís.

         II. Misteris de Dolor

Tots els pecats de l’home fan bullida
en aqueix Calze que Jesús es beu.
La Voluntat del Pare és obeïda:
de tot el fruit del Mal, Crist és l’Hereu;

Assots i punxes fan sagnar la Vida.
que ha d’immolar-se als braços de la Creu
per abraçar amb l’Amor que no té mida
la humanitat… Vos, Mare, seguireu

tota la Via que el durà al Calvari
amb l’Arbre Sant a coll, per conquistar-hi
la font de Gràcia í el diví Perdó…

Pel Fruit d’Amor que el Pare Etern collia,
la Mort del Fill ens obre el Cel, Maria,
amb la Clau viva del suprem Dolor.

       III. Misteris de Glòria

Pasqua Florida torna l’alegria;
ressuscitava el Mestre, triomfant…
Jesús, que es feia Do d’Eucaristia,
promet l’Alè de Déu: l’Esperit Sant.

Se’n puja al Cel… I l’Esperit venia
sobre els Apòstols, místic, flamejant:
conhort i Llum de la infal·lible Guia
que durà a port l’Església Militant.

Un Cor de Mare resta en l’enyorança…
S’adorm… I els àngels, amb cabdal gaubança,
la fan Assumpta per camins d’estel…

La rep la Glòria en fulgurant rodona,
i el Fill li posa la Reial Corona
perquè governi, alhora, Terra i Cel.

Miquel Bosch i Jover